¿Existeix èxode rural a Catalunya?

Aquest estiu molts hem aprofitat per acostar-nos a la Catalunya rural. No obstant, el boom d'aquest turisme és un fenomen relativament recent, perquè durant molts anys la ciutat va viure d'esquena al seu entorn rural. Recordo que, quan hi va haver la inauguració del túnel del Cadí, el 1984, un diari va dir que era un túnel que no conduïa enlloc. Avui a ningú se li acudiria dir això; han passat molts anys i han passat moltes coses. Però l'estereotip d'una societat rural envellida i en decadència ha continuat. ¿És veritat això?

A partir del 1955, coincidint amb la mecanització agrícola, es va produir una forta emigració rural cap a la ciutat, però aquest fenomen es va moderar als anys 70, i als 90 es va entrar en clara recuperació a partir d'una diversificació productiva orientada a l'agroalimentació i els serveis. Globalment, les comarques rurals, definides segons criteris de l'OCDE, tenen avui més població que el 1955. És a dir, la Catalunya rural no ha perdut població o, si l'havia perdut, l'ha recuperat.

No obstant, una anàlisi per comarques rurals ens ofereix conclusions diferenciades. En primer lloc, les comarques amb predomini de l'agricultura de regadiu no han patit despoblació en cap moment, amb creixements pròxims a les àrees urbanes, cosa que hauria de fer reflexionar els responsables de les polítiques territorials. En segon lloc, el factor muntanya i el factor aridesa han estat decisius en la pèrdua de població; és a dir, és aquí on l'activitat agrària ha tingut unes dificultats més grans per competir. En concret, vuit comarques, encara que en procés de recuperació, encara no han arribat a la població del 1955. En tercer lloc, l'articulació d'una estructura agroindustrial a partir de la ramaderia intensiva ha estat un factor d'impuls i sosteniment de la població en comarques en dificultats. Finalment, la millora de les comunicacions convencionals i telemàtiques ha facilitat sinergies urbanes-rurals que han obert noves oportunitats en serveis turístics, esportius i mediambientals i en produccions agràries dirigides a mercats de proximitat. L'atractiu residencial de les comarques rurals ha passat a ser un factor estratègic clau, i això significa comunicacions adequades, serveis complets de qualitat i una atenció exquisida de l'entorn natural i del paisatge.

Fins aquí, sembla que l'èxode rural és cosa del passat. No obstant, una aproximació a nivell de municipi aporta nova informació. Des del 1991, un total de 162 municipis de les comarques rurals segueixen perdent població. Això té una importància poblacional molt reduïda (una mica més d'un 1% de Catalunya), però representa ni més ni menys que una quarta part del territori. Arribats a aquest punt ens hem de preguntar: ¿té sentit abandonar el 25% del territori a un procés de deteriorament creixent en els diferents nivells econòmic, social, humà, patrimonial, paisatgístic…? Aquest territori que hem desheretat conté importants recursos susceptibles d'una explotació sostenible, té un potencial de producció agrària i forestal que necessitem, és bàsic per a la gestió de l'aigua, per a la producció d'energia, per a l'equilibri territorial en una nova realitat més desconcentrada, i té una funció mediambiental primordial.

Però per defensar aquest territori, el seu medi natural, el seu paisatge i el seu patrimoni cultural i arquitectònic, és necessari que estigui viu. Per això existeixen polítiques de desenvolupament rural, però m'agradaria posar l'èmfasi en dos aspectes: comunicacions i agricultura.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Els municipis que es troben avui en regressió ocupen normalment la perifèria de la nostra xarxa de comunicacions convencionals. S'ha millorat molt en aquest aspecte, però encara existeixen llacunes que clamen al cel. Els camins rurals són clau, són els capil·lars del territori. Però per sostenir la població, aquests municipis han de comptar amb bons serveis en l'entorn pròxim, i això exigeix impulsar les centralitats comarcals perquè guanyin massa crítica. Per a això les comunicacions transversals, on també s'ha avançat molt, són essencials al trencar l'estructura radial (centrada a Barcelona) i facilitar certa redistribució dels centres estratègics.

Finalment, s'ha d'observar que -tret d'excepcions- només l'agricultura atorga estabilitat a una ocupació sostenible del territori, i és l'agricultura el que per la seva mateixa activitat aporta un conjunt de béns públics de caràcter mediambiental i paisatgístic, i facilita a més la implantació d'altres activitats. Per això, i per salvar les dificultats naturals, aquesta agricultura ha d'orientar-se, via qualitat, a produccions de més valor afegit, en sinergia amb una economia més diversificada. Hi estem posats. Economista.