Apunt
¿Turistes a la cua d'un teatre a l'agost?
Amb els primers dies de setembre arriba sempre una fina pluja de títols teatrals. A vegades, és només l'anunci del que vindrà en els pròxims mesos. Altres, l'avís del que ja està punt d'arribar. Una pluja que s'agraeix, després de la llarga travessia del desert que suposa el mes d'agost. Perquè un cop esgotada l'oferta del festival Grec a finals de juliol, Barcelona, a l'agost, és un erm, teatralment parlant. Només algunes petites sales amb ofertes de musicals, humor i màgia, el Tívoli amb el seu tradicional programa de ballet clàssic, i El Molino, que ha resumit en el títol del seu espectacle (#Deputucool) l'estat de la qüestió, han tret pit i s'han atrevit -¡valents!- a mantenir la persiana oberta.
No és propi d'una ciutat com aquesta, que vol estar (i està) entre les més atractives del planeta. En els últims anys alguns empresaris, voluntariosos, han provat diferents fórmules per mantenir els teatres actius a l'agost, ja sigui amb funcions lleugeres, de les de no pensar gaire, d'acord amb la galvana pròpia d'aquests dies, ja amb espectacles de dansa, en què la llengua no sigui inconvenient per als turistes que prenen carrers, platges i xiringuitos. Però ni així. Ni un aire condicionat a prova de sufocacions, ni un gelat de menta amb l'entrada, han estat prou esquer perquè la decisió fos rendible.
I no és estrany si ho fiem tot als turistes i reparem en la qualitat dels que ens okupen. ¿Algú s'imagina els ja famosos nudistes de la Barceloneta (la fotografia de l'estiu, sens dubte) planificant una nit de teatre? No dic que no, qui sap, en altres circumstàncies, però segur que no en una ciutat a la qual arriben amb l'esquer de sol gratis, alcohol barat, sexe fàcil (o no, que cadascú se les compongui) i visca la vida boja.
Notícies relacionadesNo me'ls imagino ni tan sols pujant els recargolats esglaons de la Sagrada Família en un matí de ressaca, ni flipant davant la Pedrera, creient-la un mar d'onades producte de la garrafa, i encara menys consultant la cartellera a la recerca de la funció, l'actor, l'actriu o el director del moment.
Mentrestant, a Londres, tots els dies del mes d'agost, al capvespre, milers de turistes fan cua per omplir els teatres de la capital britànica que ofereixen Shakespeare, Tennessee Williams, Arthur Miller, Oscar Wilde, Bernard Shaw, David Mamet, i aquest estiu, fins i tot, Lope de Vega en versió original. Alguna cosa han fet (estan fent) bé, molt bé. Alguna cosa hem fet (estem fent) malament, molt malament.
