Dimarts 4 d'agost

Aquell 4 d'agost va caure en dimarts. Expliquen que va ser un estiu especialment calorós, però aquell dia, a més a més, la terra es va obrir i es va fer l'infern. Avui fa un segle que va començar la primera guerra mundial amb totes les de la llei. Alemanya va envair Bèlgica per arribar ràpid a París i l'automatisme de les aliances va fer la resta. El centenari d'aquella barbàrie s'obre pas aquests dies entre els inquietants tambors de guerra que sonen en massa punts alhora. El referent de la segona guerra mundial està més present en el nostre imaginari, però en realitat el nostre món és més fill de la contesa del 1914-18. Si llegeixen aquestes línies al diari tradicional, no dubtin a aprofundir sobre això en aquesta mateixa pàgina amb l'aclaridor article de l'historiador Francisco Veiga (si no, el trobaran a la nostra pàgina web).

Del Tractat de Versalles (1919) en va sortir una divisió del món que poc tenia a veure amb els ideals dels 14 punts del president dels Estats Units Woodrow Wilson que, amb el dret d'autodeterminació al frontispici, havien d'il·luminar una societat millor. No va ser el cas. I encara menys al Pròxim Orient, amb les interessades fronteres que els vencedors hi van traçar. Entre aquestes va quedar un punt mort, Palestina. El lloc ideal on Occident purgaria anys després la seva culpa per l'Holocaust que no va saber impedir.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Escarment

Passen les dècades i els palestins continuen pagant pels pecats d'altres. Aquest mes farà un segle també de la destrucció de Lovaina (Bèlgica) pels alemanys. Perquè sí. No era objectiu militar, va ser un escarment per una lleu resistència. Avui observem impertèrrits com un dels exèrcits més poderosos del món juga al tir al blanc a Gaza, una presó a l'aire lliure de l'extensió del Maresme però amb el quàdruple de població. Cauen les bombes, sumen els morts, i a Washington el successor de Wilson s'afanya a reposar la munició utilitzada en una altra matança d'escarment. Això sí, el Nobel de la pau prega que es mati una mica menys (i més de pressa), que encara queda molt periodista decent sobre el terreny per explicar al món la carnisseria.