tu i jo som tres
Els cinc graons
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal /
Tronaven els flaixos de les càmeres fotogràfiques. Rajoy era dalt de tot, quiet, expectant. I Mas pujava, en soledat, els esglaons. ¡Ahh! Aquesta imatge va ser la que va impulsar totes les cadenes, tots els presentadors, tots els comentaristes, a exclamar: «¡Fredor en la rebuda del president Rajoy al president Mas! ¡No ha baixat l'escalinata per rebre'l i encaixar-li la mà!». Ahir, a Las mañanas de Cuatro, veient aquestes imatges d'un Mas que anava pujant, i un Rajoy sense baixar, el presentador Javier Ruiz (Jesús Cintora està de vacances) li va preguntar al periodista i analista polític Antón Losada si tot l'escàndol del clan Pujol està actuant com una espècie de bomba de dispersió que ha començat a explosionar per fases, i que va fent caure importants personatges, i si aquestes explosions també afectaran Mas. I Losada va contestar: «Explosionar o debilitar Mas significaria col·locar davant Rajoy un interlocutor molt més dur, Esquerra Republicana, que en serà la gran beneficiada». ¡Ahh!
A la pel·lícula de Hitchcock Els trenta-nou graons es narra la tragèdia d'un notable showman i mentalista, anomenat Mr. Memory, que és assassinat al teatre London Palladium perquè té al cap, memoritzada, tota l'estructura d'una organització clandestina d'extorsió i espionatge. Els trenta-nou grans de Hitchcock van ser letals per al senyor Memory. Els cinc graons que un Rajoy impertèrrit li va fer pujar a Mas podrien ser -segons notables i afilats analistes televisius- un agreujant en aquella bomba de dispersió que va explosionant. Quan un artefacte d'aquestes característiques esclata, no distingeix a qui li arriba la metralla. I la metralla s'expandeix i arriba a tot arreu. Tant als que pugen com als que, esperant a pocs metres sense baixar, es pensen que en queden resguardats.
RAMÓN LOBO .- L'huracà que amb 30 anys de retard sacseja ara pujolàndia no hauria de tapar l'entrevista de La Sexta noche amb Ramón Lobo, periodista en estat pur que ha passat 25 anys explicant-nos el que s'intentava tapar de les guerres a l'Iraq, Bòsnia, Croàcia, Kosovo, l'Afganistan, Israel i Àfrica. De les moltes coses que va dir, i que tinc anotades com un lluminós codi d'ètica, deixin-me ressaltar: «Els periodistes hem perdut la capacitat de tocar les pilotes. Ens hem enfilat als cotxes oficials. La investigació ha desaparegut. Fem d'altaveus». Així ens volen. I així ens va.
