tu i jo som tres
Orenetes viatgeres
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal /
Festa de comiat per a Beatriz Montañez. Amb número màgic inclòs: la van ficar en una caixa de cartró i es va esfumar. ¡Ah! Si Beatriz fos un ocellet, potser seria una oreneta. Ve i va de la tele amb gran facilitat. Es va posar en aquest programa (Hable con ellas, T-5) fa 17 setmanes, i de cop i volta ha arrencat a volar una altra vegada. ¡Ahh! La festa que li van preparar va ser extraordinària. No se solen fer a la tele, després de només 17 setmanes de treball, aquests homenatges. Potser intentaven demostrar que totes les senyores d'aquest programa estan unides per un amor molt fraternal. Importa poc a l'audiència si s'avenen o si s'esgarrapen a la sala de maquillatge. El que és transcendent és que quan les enfoqui la càmera funcionin. I d'aquest quintet les úniques que han funcionat, i han aconseguit que d'aquest programa se'n parli fins i tot a Veneçuela, han estat Beatriz i Yolanda Ramos. Precisament va ser Yolanda l'única que es va mostrar afectada. Li va dedicar unes paraules precioses: «És autèntica, sincera i moderna. Estima la seva independència. I com el salmó, neda a contracorrent». I llavors Beatriz, emocionada, va posar la seva galta a l'espatlla de Yolanda. I totes dues ploraven. ¡Ah! Si també acaba marxant Yolanda
-Déu no ho vulgui-, aquest programa es quedarà en no-res. Sense nervi i sense gas. Al final, abans de desaparèixer, Beatriz va cridar: «¡Em tornareu a veure aviat a la televisió, m'hi jugo mil euros!». No ho dubto. Tornarà. La tele tira molt. Com deia Compay: «Golondrinas viajeras que vuelven de nuevo a su hogar».
«FINS I TOT ¡SUPERÀVIT!» .- L'avantatge que té seguir les notícies més nostrades pels TN de TV-3 és que sempre ens pinten el que passa amb emocionants pinzellades de confiança i d'esperança. Ens transmeten un confort colossal. Dilluns, arran de les conclusions del Consell Assessor per a la Transició Nacional, va dir Toni Cruanyes: «El Consell confirma que la viabilitat econòmica de Catalunya, en cas d'una hipotètica independència, està assegurada». I va afegir: «Els experts asseguren que un cop aconseguida la plena sobirania, Catalunya podria tenir ¡fins i tot superàvit!». ¡Ahh! L'endemà vaig sentir i vaig llegir opinions d'altres experts que matisaven aquest entusiasme. Però li agraeixo infinitament a Cruanyes que almenys aquella nit, després del seu fervorós TN, aconseguís que un servidor i el meu canari flauta dormíssim amb una placidesa tan ingènua com reconfortant.
