Que Euskadi es prepari

Aquesta setmana, la publicació de les balances fiscals ha elevat a categoria de personatge televisiu l'economista Ángel de la Fuente, cap del grup d'experts de l'Estat que han calculat aquests balanços. És un prestigiós professor, ben conegut en el món de l'economia i les finances. Té un sentit de l'humor molt particular. Recordo un article seu (El País, 15-10-13) en què analitzava la possible o impossible integració d'una Catalunya independent a Europa, i ho considerava com una pel·lícula de l'oest, un remake d'El bo, el lleig i el dolent, que va denominar «El bo, el lleig i el guapo». I advertia amb sarcasme: «El lleig és l'Espanya no catalana, el bo el poble català, i el guapo el Govern britànic, perquè es pren això de la secessió de forma més relaxada». ¡Ah! Ja els he dit tenia un sentit de l'humor molt singular. Ara, després de  la seva immersió en totes les cadenes del telehipòdrom nacional, aquest professor ha seguit la típica trajectòria del Principi d'Arquímedes, és a dir, ha rebut un impuls -el temps dirà si cap amunt o cap avall- però que en qualsevol cas l'ha transformat en criatura famosa i popular. De totes les seves aparicions ha estat particularment interessant l'entrevista, en dúplex, que li va practicar Toni Cruanyes (TN vespre, TV-3). Aquest prestigiós professor va demostrar el que ja ens va advertir amb encert el nostre benvolgut company Agustí Sala dijous en aquest diari: «Té una visió de país centralitzat. No es planteja l'autonomia fiscal dels territoris».

Efectivament. És la seva manera de pensar. I en aquesta entrevista de TV-3 hi va haver un instant especialment ressaltable. Va ser quan Cruanyes li va preguntar: «¿Catalunya podria tenir un sistema de finançament com Navarra o el País Basc?». Va respondre: «Això no té sentit. El que s'ha de fer és anar adequant els ingressos de les comunitats forals als de la resta. No té sentit que unes estiguin més ben finançades que les altres».

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Tremenda advertència, la del famós professor. S'ha d'entendre com un avís de perdigonada a Euskadi. O sigui: així que acabem amb el problema català, procedirem a llimar la Hisenda basca. ¡Ahh! Si el lehendakari Urkullu va veure aquesta entrevista, l'ensurt ha de ser considerable.

Nota: la repercussió televisiva sobre la confessió del Molt Honorable Jordi Pujol els l'oferiré demà. A l'hora de tancar aquesta columna encara no ha començat La Sexta noche, on serà tema de gran debat.