Els desafiaments de la nova època
L'any 2050 és avui
Paguem les conseqüències de decisions no preses a temps per no mirar més enllà del present
Fa 50 anys ja es parlava de portar en tren les mercaderies del port de Barcelona a la frontera amb un tercer rail d'ample internacional. Algú no va fer els deures i pel camí ha quedat un seguit d'oportunitats perdudes. Fa 15 anys, quan es va decidir impulsar les plantes d'assecat de purins a través de l'anomenada cogeneració, es van descartar les opcions més avantatjoses en termes de consum energètic i d'impacte mediambiental. Enlluernats pels guanys que oferien unes polítiques energètiques insostenibles, ningú va pensar que els preus del petroli es multiplicarien, i així les decisions sobre dejeccions ramaderes ja eren obsoletes quan es van prendre. Avui paguem les conseqüències de decisions no preses a temps, o simplement mal preses, per no mirar més enllà del present.
Estem al llindar d'una època amb grans reptes en els àmbits de l'energia, de l'aigua, dels aliments, del medi ambient, del canvi climàtic; amb grans desajustos sistèmics, on la desigualtat econòmica i social és el fet més dolorós. I, tot plegat, quan la ciència i la tecnologia ens permeten entreveure un paisatge ple de possibilitats. És a dir, tenim grans problemes, tenim bones eines per intentar resoldre'ls però tenim uns recursos cada vegada més escassos. I a Catalunya, encara més escassos. Tot plegat ens indica que s'acosten molts canvis. S'han de preveure i gestionar-los a temps.
Però no anem per bon camí. Per exemple, una lectura rigorosa dels programes sobre energia delata que es treballa sobre supòsits molt contaminats pel present i poc creïbles. Un altre exemple és l'aigua, falta coordinació i planificació a anys vista i falten criteris clars sobre les prioritats. Davant els grans temes estratègics, quan sorgeixen posicions enfrontades, es prefereix la política de deixar passar el temps. Però un escenari de recursos escassos propiciarà tensions que el temps no només no resoldrà sinó que accentuarà. Les guerres, cruentes o no, del segle XXI seran pels recursos. ¿Ens estem preparant avui per tenir èxit en un entorn que s'entreveu de més dificultat?
El món s'està fent més petit, a la vegada que les necessitats estan augmentant. No és fàcil passar de la cultura de l'abundància, encara que es basi en un miratge, a la de l'esforç i l'austeritat. No és fàcil passar de la cultura del creixement indefinit a la de la sostenibilitat, del reciclatge, de l'estalvi, de la previsió. Haurem de reforçar els valors de la responsabilitat, amb una visió més àmplia i més social, ja que no hi haurà marge per atendre tots els interessos, ni totes les demandes. La selecció de les prioritats requerirà rigor, criteri i capacitat per aconseguir consensos.
Però un obstacle important està en les dinàmiques actuals de representació política, des d'on es dissenyen les estratègies de desenvolupament i es dirigeixen els diferents estaments públics. Mentre la legislatura sigui l'únic horitzó temporal sobre el qual es prenen les decisions, arribarem tard a tot arreu i es prendran decisions equivocades des de la miopia del curt termini. El sistema actual de representació facilita, perquè no impedeix, la permanència indefinida en els càrrecs. No és un tema de poca importància ja que, malgrat la bona fe que se suposa, entra en contradicció la defensa del servei públic amb la mera defensa del lloc de treball. No és casual que els partits hagin erigit sòlides estructures endogàmiques de professionals de la política, on la renovació constitueix una paraula maleïda. Però apostar pel futur comporta prendre una sèrie de decisions que no sempre són benvingudes pels ciutadans, ja que els guanys, o les pèrdues que s'han d'evitar, no són evidents. A polítics preocupats pel seu lloc de treball els costarà adoptar propostes que puguin incomodar possibles electors. Així, deixar passar el temps davant els reptes estratègics és, sovint, l'opció preferida.
Així mateix, pensar en el futur no sempre té bona premsa, això és cosa de visionaris, gent que no té els peus a terra. Fins i tot s'atribueix a Keynes la frase «a llarg termini tots calbs». Però sempre hi ha qui vol anar a contracorrent. Recentment ha començat a funcionar la plataforma Agrofòrum, formada per 26 entitats, entre elles col·legis professionals, institucions tècniques i científiques, empreses i entitats relacionades amb el món agroalimentari, amb la finalitat de pensar en l'any 2050, és a dir, pensar en el llarg termini, buscant a tot el món tendències, noves tècniques, noves solucions. En altres paraules, imaginant el futur. L'olla de les noves idees està bullint, i es vol saber què s'hi cou i fer degustacions per si el que s'hi cou agrada o és útil.
