Gowex: reformar l'auditoria
El cas Gowex ha ocupat una bona part de les notícies. S'ha confirmat que l'empresa falsejava la seva comptabilitat. Rectifico, el president falsejava la comptabilitat. Les empreses per si mateix no són responsables d'actuar bé o malament, són les persones les que actuen bé o malament. Per això la importància de tenir directius amb alçada moral. Resulta que l'auditor no havia detectat res estrany, tampoc el mercat borsari MAB on Gowex cotitzava.
I ara tot són laments i recriminacions… però, intueixo, que ningú farà res. ¿I per què ho crec? Doncs perquè això ja ha passat moltes altres vegades i no s'ha fet res. El cas més clar va ser el d'Enron als EUA. La que va ser al seu dia premiada per Fortune com l'empresa més innovadora del món, la millor en el sector de l'energia segons el Financial Times, i l'estrella de la borsa es va acabar col·lapsant el 2001, per comptabilitat fraudulenta. El seu valor en borsa va passar de 60.000 milions a zero en mesos. L'auditor d'Enron, Arthur Andersen, va desaparèixer. El nucli del problema està en la falta d'independència dels auditors, ja que els incentius no estan alineats.
Notícies relacionadesL'auditor el contracta i li paga l'empresa perquè revisi els seus comptes o perquè els doni marxamo de fiabilitat. Si l'auditor detecta errors i dóna una opinió no favorable, l'empresa deixarà de contractar-lo i l'auditor perdrà un client -i diners- a causa de la seva bona feina. En canvi, un auditor complaent i barroer sempre trobarà clients que volen donar credibilitat a les seves trampes comptables. Una solució per evitar el problema és la que es va adoptar als EUA: més requisits comptables, auditories més complicades, etc. És l'anomenada llei Sarbanes-Oxley Act, que converteix l'auditoria en un malson burocràtic per a l'auditor i per a l'auditat i que no va evitar el col·lapse del sistema financer dels EUA el 2008, ni les subprimes, etc. De fet només ha servit perquè les empreses es gastin més diners en auditoria i els auditors guanyin més.
Una possible solució seria aquesta: el mercat borsari en el qual cotitza l'empresa contracta l'auditoria per a totes les empreses d'aquest mercat. El client de l'auditor és la borsa, no l'empresa auditada, i és la borsa qui li paga. Tot seguit, la borsa assigna un auditor a cada empresa. Així es trenca aquesta relació que pot ser malèvola entre empresa i auditor. L'auditor farà la seva feina exhaustivament perquè el seu client, que és la borsa, així l'hi demana i és la que paga. La borsa després pot carregar a cada empresa el cost de l'auditoria. Amb això s'aconseguiria que l'auditor fos realment independent, cosa que no passa avui. Intueixo que aquesta proposta no agradarà a alguns auditors (tant de bo m'equivoqui). I, no obstant, a ells els estalviaria molt conflicte d'interès i pressions i tota la societat milloraria la transparència de la informació financera.
