La clau

El preu de la mala consciència

1
Es llegeix en minuts

No, encara no hem alliberat les nenes nigerianes segrestades per Bako Haran, ni salvat els cristians de l'Iraq de les urpes gihadistes, ni, per descomptat, hem aconseguit la caiguda de la dictadura teocràtica de l'Aràbia Saudita. Però aquesta llista de deures que ens posen al davant els defensors a ultrança d'Israel abans que toqui el torn de demanar comptes de les gestes del Govern de Tel Aviv no canviarà la tossuda realitat: el que està passant a Gaza és una matança sense pal·liatius. Per més literatura que hi posin.

Des que va començar aquesta enèsima crisi, sotraguegen la nostra consciència les imatges dels civils morts en aquell camp de concentració en què s'ha convertit la franja, on s'amunteguen dos milions de palestins sense escapatòria possible. Però hi ha altres imatges especialment punyents, a les quals ja s'han referit en aquestes pàgines Emma Riverola i Joan Cañete. Són les dels veïns de la localitat israeliana de Sderot, pròxima a la franja, còmodament asseguts a les seves cadires plegables, amb xancletes, bermudes, ulleres de sol, i proveïts de prismàtics, ovacionant des d'un turó l'impacte dels projectils sobre la gàbia palestina.

Notícies relacionades

Inconcebible

¿Com s'ha pogut arribar a aquesta barbaritat? És impossible reconèixer en aquelles imatges els descendents d'Edgar Feuchtwanger, el nonagenari jueu alemany que recentment va decidir relatar la seva infància al llibre Hitler, el meu veí, en què rescata els records d'una dècada (1929-39) en la qual l'atzar el va fer viure davant del domicili del dictador a Munic. Esgarrifa recórrer en aquestes pàgines el procés -la pèrdua d'amistats, de la feina, de la llar, el buit, la humiliació…-, lent al principi, accelerat al final, en què van ser deshumanitzats fins que va arribar l'extermini, del qual la seva família va aconseguir fugir a última hora. Vuit dècades després, la desesperació per l'oblit de la comunitat internacional que van viure milions de jueus reviu en milions de palestins sense esperança. ¿És aquest el preu que han de pagar ells per fer callar la mala consciència per l'Holocaust que no van saber impedir les democràcies que avui tornen a mirar cap a un altre costat?