Futbol, la meravella inexplicable

¿Qui havia de guanyar diumenge? ¿La fiable maquinària que prima el col·lectiu sobre la figura o la canilla agrupada al voltant del líder? Les cròniques de la final de Maracaná aporten multitud de relats del que va passar. A saber, que Götze va marcar el gol que hauria hagut de fer Messi perquè la història hagués estat al revés. Resulta difícil d'explicar a aquesta meitat llarga de la humanitat que literalment fuig del futbol quina màgia s'amaga darrere d'aquest joc de regles senzilles -excepte la del fora de joc-, convertit en un espectacle global, capaç de mobilitzar de la mateixa manera l'intel·lectual més assenyat i el més primari de l'espècie.

Un espectacle que es va expandir, primer al lent compàs de l'evangelització anglesa cap al Vell Continent i els ports de Sud-amèrica i més tard, a la velocitat de les ones, a tots els confins. Aquest esport que el capitalisme -¡no cal dir-ho!- ha colonitzat per esprémer el talent i concentrar-lo en marques globals, generadores d'un negoci fabulós, és a la vegada el més democràtic. Aquell en què un equip menor té raonables opcions de derrotar el seu Goliat. La història n'és plena, d'aquestes gestes. I a la vegada, és un joc que extreu talent tant de les impecables fàbriques de futbolistes d'Europa, com de les faveles i els carrers de l'Amèrica Llatina, o dels àrids camps africans. Conquistada l'Àsia, tan sols li queda per enderrocar el mur del colós nord-americà, gelós dels seus ritus i del seu olimp particular. Però aquest també està a punt de caure. Només cal veure la progressió del seu equip al Brasil. Perquè encara que els detractors vegin precisament en el Mundial l'expressió de la baixes passions guerreres dels pobles, és allà on el joc mostra la seva màgia original.

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

Més iguals

Països com Costa Rica o l'Uruguai, no més poblats que la Barcelona metropolitana, tractant de tu a tu els grans; seleccions que no eren res i que avui són, gràcies a la immigració; o màquines gairebé perfectes com l'alemanya, que estan a tocar de l'excel·lència amb el concurs de denigrats polonesos i turcs. Segur que el futbol no és la cosa més important del món, però a molts ens ajuda a viure-hi.