tu i jo som tres
La magnitud de la corona
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. /
Sorprès Wyoming (El intermedio, La Sexta) davant l'enorme calibre que presenta la corona que va manar fabricar Carles III i que haurà d'encasquetar-se Felip VI al cap, va exclamar amb espant: «¡Fixeu-vos en la mida! ¿Quant devia fer el cap de Carles III? Ara ja sabem per què va construir la Puerta de Alcalá: ¡no hi havia una altra porta per on li entrés el cap!». Efectivament, les dimensions de la diadema semblen gegants. La soferta hostessa que intentava transportar-la (videofoto adjunta) semblava terroritzada. No obstant, el seu pes és relativament suportable: un quilo de plata daurada, pedrots inclosos. ¡Ah! Reconforta pensar que Felip VI no patirà el que va patir l'esforçada Salomé a Eurovisió: el vestit que li va dissenyar Pertegaz pesava 14 quilos.
INDIGNACIÓ A LA CAVERNA .- L'anunci que la coronació serà una cerimònia austera ha indignat la caverna. És natural: volen fastos, sumptuositat, pompa, ostentació. El més disgustat que he vist ha estat Eduardo García Serrano a El gato al agua (IntereconomíaTV): «Serà una cerimònia amb una litúrgia digna de la proclamació d'un director provincial de Correus. Si a la Monarquia li treus la litúrgia, la màgia... ¡Hauria de ser coronat a Covadonga!». ¡Ah! Aquest sensat opinador és el que va dir «guineu» i «porca» a Marina Geli. Ara, passat el temps, compara Felip VI amb un empleat de Correus. Bé, sembla que amb el temps aquest cavernícola s'ha moderat. Formar part de l'humil cos de carters és bonic. I té una demostrada utilitat.
IRIS NOCTURN. - Els premis Iris que atorga l'Acadèmia de la Televisió els va emetre TVE-1 amb gairebé una hora i mitja de retard. Van acabar quan el nostre canari flauta Papitu ja estava esmorzant. Dins de la fira de les vanitats que tot repartiment de premis implica, a casa ens ha emocionat que hagin premiat una free-lance, una periodista que fa anys que segueix les guerres pel seu compte, sense el suport de cap imperi televisiu al darrere, i que fins i tot s'ha de comprar de la seva butxaca l'armilla antibales: Mayte Carrasco. Es va dirigir als caps d'Informatius que estaven entre el públic, escampats, i els va dir que recordessin que hi ha guerres, i que les guerres s'han d'explicar. Que en prenguin nota els que han transformat la informació en un pessebre d'adulació, agitprop i fanta.
