Càrrega que plau no pesa

Ha interessat poquíssim a l'audiència aquesta resurrecció televisiva de Patricia Conde al capdavant de Ciento y la madre (Cuatro). A penes ha arribat al 5,3% de share. El programa segueix la tècnica de l'embotit: és com un budell en què van entaforant tots els llocs comuns que ja hem vist des de fa dècades en programes amb càmera oculta. O sigui, és un exercici vell, gastat, dejà vu, amb famosos o famosets (des de Juanra Bonet a Falete, passant per Eva Hache) que es presten a participar connectats amb un auricular dins l'orella amb Patricia per prendre-li el pèl a alguna criatura. La mandra que genera tot això és indescriptible. I a més l'allarguen durant 120 minuts, la qual cosa és un suplici. D'aquest debut l'únic interessant, i meditable, han estat els primers sis minuts, quan ha aparegut Jorge Javier Vázquez per donar la benvinguda a l'imperi Mediaset a Patricia. Es besaven, s'abraçaven, es deien «¡Que guapa, que guapo!» i escenificaven una comedieta molt significativa. Aquella Patricia Conde que posava a parir dia sí i dia també Jorge Javier des del programa de La Sexta Sé lo que hicísteis, ha acabat amorosament acoblada a qui tant detestava. I Jorge Javier, que l'any 2009 li dedicava a Patricia aquesta floreta: «Té un somriure desmaiat. És una dona punyentment cutre» ara l'exalçava i li feia moixaines. O sigui que la necessitat crea mutacions curiosíssimes. Dos anys al dic sec, sense aparèixer a la televisió, han fet que Patricia acabi abraçant el circ del qual tant es va mofar, el de Tele 5. I Jorge Javier, obedient i submís amb l'empresa que el té a sou, ha vist finalment que aquella dona «punyentment cutre» avui és una meravella. ¡Ahh! És una situació il·lustrativa. Demostra que a la tele tot és relatiu. Dit d'una altra manera: càrrega que plau no pesa.

ES LEGALITZARÀ LA MARIHUANA .- Asseguts en una aula de l'Institut Químic de Sarrià, Jaume Barberà ha rebut una pintoresca lliçó futurista per part de Santiago Niño Becerra (Retrats, El 33). Va dir l'economista: «El 1933, en plena depressió, es va derogar la llei seca. Ara, aquí, a Europa, i en un màxim de quatre anys, jo li asseguro que legalitzaran la marihuana». ¡Ahh! Barberà es va posar contentíssim. Va exclamar: «Home, almenys una alegria». Efectivament. És tanta la misèria en què ens han ficat que ens aniran col·locant amb maria perquè anem resistint la tortura.