Llei electoral catalana: sembla que ara sí

Encara que l'experiència aconsella cautela, sembla que aquesta vegada va de debò i que un acord polític permetrà que Catalunya tingui una llei electoral pròpia i deixi de ser l'única comunitat autònoma que encara es regeix per l'estatal. La proposta del PSC que 58 dels 135 diputats del Parlament siguin elegits directament en 58 districtes pel sistema majoritari i que els 77 restants surtin d'una assignació proporcional en set districtes a partir d'un únic escrutini d'àmbit català no serà rebutjada per CiU, i del debat parlamentari posterior haurà de sortir un text que acabi amb una anomalia que Catalunya arrossega des del 1979. Aquest pacte, fruit de l'última reunió d'Artur Mas i Pere Navarro, té una significació molt notable, però no és viable ni aritmèticament ni políticament si no s'hi sumen altres partits. Una llei electoral requereix el vot de 90 diputats, i CiU i el PSC tot just en sumen 70, de manera que és imprescindible que la recolzi també almenys ERC, encara que el més desitjable és que el PPC, ICV, Ciutadans i la CUP puguin participar així mateix en el consens. Cap partit pot estar en desacord amb la filosofia que presideix aquesta proposta, inspirada en el sistema alemany de doble vot: reduir el gran desequilibri actual entre el valor del vot urbà i el vot rural i introduir un mecanisme que impliqui més proximitat i compromís dels diputats amb els votants. Un element, aquest últim, imprescindible per enfortir una democràcia que no està sobrada de vigor.