Petit observatori
Seixanta dies de Sant Jordi viscuts
Si no em fallen els comptes, el Sant Jordi d'aquest any serà el meu 60 santjordi.
El lector d'aquestes ratlles comprendrà que aquesta xifra m'impressioni una mica. Són seixanta anys seguits compartint en llibreries i parades la celebració del Dia del Llibre.
Des d'aquella primera novel·la, Com ganivets o flames, que va ser el meu primer llibre i que va guanyar el Premi Joanot Martorell 1953, fins avui, es podria dir que he viscut tota una vida. Aleshores eren els difícils temps franquistes. Publicar un llibre en català era una raresa sospitosa. No hi havia campanyes de publicitat com les que es fan avui dia. Els llibres havien de desafiar la censura i els escriptors que en publicàvem un en català el dedicàvem als lectors amb una callada complicitat en una parada tolerada, la del diccionari, per davant de la qual passaven i repassaven alguns policies de paisà.
Havent viscut aquella època i aquella experiència, aquests seixanta anys seguits de celebració de Sant Jordi em semblen un prodigi, una història inventada. He pogut estar, un any darrere l'altre, sense excepcions, enmig d'una alegria col·lectiva. Sempre hi ha hagut algú que s'ha acostat als llibres i he sentit que jo formava part d'un gran batec tenaç i solidari.
Els meus companys escriptors i jo podríem explicar les mil anècdotes viscudes per Sant Jordi. Els meus seixanta anys de participació en la festa m'han donat moltes lliçons.
Notícies relacionadesPares que compren llibres per als fills, fills que en compren per als pares i els avis. Històries emocionants. Una dona em va dir, un Sant Jordi: «L'any passat, com cada any, el meu marit li demanava una dedicatòria per al seu nou llibre. S'ha mort aquest hivern. ¿Voldria dedicar-li el seu llibre d'aquest any? El posaré al prestatge, al costat dels que vostè li va dedicar quan era viu».
Seixanta Sant Jordi. Quin privilegi haver-los viscut.
