¡I a sobre va a la perruqueria!

El cap de setmana televisiu ha tingut nom i cognom: Ada Colau. Sense cap mena de dubte. Dissabte va estar a La Sexta noche (La Sexta) i diumenge va tancar la primera tanda de converses de Risto Mejide (Viajando con Chester, Cuatro). Anem primer amb la sessió de diumenge. Risto li va plantar el sofà a sota un pont; i com que feia fred li va haver de donar a l'Ada una manteta. Perfecta escenografia. Aquesta senyora es passa la vida ajudant les pobres famílies que la banca i el poder establert deixen sense habitatge on resguardar-se, de manera que fer l'entrevista sota un pont, a la intempèrie, ha estat exemplar i oportú. Hi va haver feeling entre l'Ada i en Risto. Només hi va haver discrepància amb el mètode que s'utilitza en els escraches. «Que la forma no desautoritzi el fons», li suplicava Risto. I l'Ada li contestava que, quan s'esgoten totes les vies, incomodar una mica els que s'intitulen representants del poble no és cap delicte. Al marge d'aquest punt, la sintonia entre tots dos va ser bonica i gairebé absoluta. Tant és així, que Risto li va prometre assistir a les reunions de la PAH, i va afegir: «Tinc idees sobre com fer-los mal de debò -als que desnonen o els que ho permeten-, sense necessitat d'anar a casa seva». ¡Ah! Estem frisosos per conèixer el mètode Risto.

El cas de La Sexta noche, dissabte, va ser més fumut. La zona de la dreta va tractar l'Ada amb enorme acritud. Va caure sobre ella una allau de desqualificacions. Li van dir demagoga, esquerrana radical, violenta, filoetarra... L'ambient era tens. Segons el meu parer, desproporcionadament injust. Tractaven l'Ada com si fos una delinqüent. La jutjaven amb acarnissament abans d'enviar-la al patíbul. El que va fer Alfonso Rojo va ser pitjor encara. Li va dir que se n'anés a fer escraches a Wyoming, «que té 18 pisos». I en el fragor de la melé, li va deixar anar: «Vostè està molt grassoneta per a la gana que es passa», frase que ja ha fet la volta al planeta. ¡Ah! És un argument vil i curiosíssim: resulta que només els que estan cadavèrics estan legitimats per lluitar contra la fam al món. Arribats a aquest punt jo també vull aportar arguments per acabar d'enviar l'Ada a la foguera. Que sàpiga tot Espanya que aquesta senyora, a més de no estar famèlica, ¡va a la perruqueria! El que senten. Ho he vist amb els meus propis ulls. Cada dos o tres mesos la veig a la perruqueria que hi ha al costat del meu domicili. És inconcebible. L'autoritat competent hauria d'actuar de seguida.