28 maig 2020

Anar al contingut

NOVA VIDA PER ALS RESIDUS

Els residus com a recurs

ANTONIO MADRIDEJOS
BARCELONA

Set especialistes convocats per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA analitzen les possibilitats de la valorització de residus, un ventall de possibilitats que inclou des de la fabricació de nous productes, la seva utilització com a pavimen

«Europa es veu obligada a importar bona part de les matèries primeres que consumeix», resumeix Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), i per aquest motiu s'ha d'intentar extreure el màxim possible dels materials utilitzats diàriament. «No solament és una qüestió ambiental, sinó econòmica», afegeix. L'objectiu de la Generalitat és que el 2020 només el 5% de les escombraries domèstiques generades a Catalunya acabin en abocadors, davant de l'actual 23%, però perquè això sigui possible fa falta posar-se les piles socialment i tècnicament, segons van subscriure els especialistes convocats per EL PERIÓDICO en un debat sobre reaprofitament de residus, cosa que es coneix com a valorització.

«És interessant recuperar perquè les matèries primeres són cares i encara ho seran més», prossegueix Tost, que recorda que en els centres d'investigació s'estan plantejant fins i tot sistemes per desenterrar escombraries d'èpoques passades, una autèntica mineria d'abocadors. «No podem renunciar a res, començant per la petita quantitat de coltan que porten tots els mòbils», posa com a exemple. Queda molta feina, però el camí ja ha començat. «Els separadors plàstics dels carrils bici ja surten d'ecoparcs. I la Diagonal està asfaltada amb recautxutats», il·lustra Carlos Vázquez, cap de Gestió de Residus de l'Ajuntament de Barcelona. «El repte és treure petroli dels residus que no podem aprofitar», insisteix en la mateixa línia Carles Conill, director de Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

GRUPS D'INVESTIGACIÓ / «Ens hem de creure aquests reptes i potenciar els grups d'investigació», afegeix Jordi Salvany, cap de projectes d'innovació a Cespa, empresa del grup Ferrovial especialitzada en la recollida i el tractament de residus.

Segons el parer de Jordi Bruno, director de la càtedra d'empresa Enresa-Amphos de la UPC i conseller delegat del Grup Amphos 21, és una «prioritat» tancar el cicle. «A Catalunya hem estat creatius a l'hora de trobar solucions pràctiques -diu-, però no tenim una estructura d'innovació. A diferència del que passa en el món de l'aigua, on disposem d'una base cientificotècnica avançada, líder mundial, crec que al sector dels residus li falta creativitat». En línies generals, Bruno insisteix que s'està millorant «a marxes forçades, però encara es pot millorar molt». Un dels aspectes, posa com a exemple, és disminuir l'energia necessària perquè el residus es puguin convertir en un nou producte».

Tost es mostra més optimista: «El sistema català va ser al principi una còpia dels països més avançats, però ara exportem model». Als anys 90, quan es van posar en marxa les primeres polítiques de reciclatge, a Catalunya hi havia 2.000 abocadors incontrolats i els residus eren només un problema de salut pública, evoca el director de l'ARC. «Ara tenim consultores privades especialitzades en residus i també un clúster industrial. Potser falta que ens ho creiem».

Salvany considera que una possibilitat de millora tecnològica seria «incentivar la investigació en els concursos públics». «Per exemple -diu-, premiar qui ofereixi novetats en els tractaments de residus». El representant de Cespa-Ferrovial comenta que les possibilitats de les escombraries són immenses, començant per la fabricació de combustible sòlid o de biodièsel a partir de la fracció rebuig. «Possiblement aquest biodièsel no anirà mai directe a un cotxe, però sí barrejat amb altres orígens». De fet, insisteix, les refineries tenen l'obligació que almenys el 20% del combustible obtingut no vingui del petroli.

CANVIS NORMATIUS / En aquesta línia, Vázquez al·ludeix a la necessitat d'alguns canvis normatius. «No pot ser que el biodièsel sigui més car que el dièsel convencional. I el mateix amb el paper reciclat i el paper blanc -diu-. Hem de fer canvis fiscals o d'una altra índole perquè el ciutadà els usi». En lloc de derivats del petroli, prossegueix Tost, les cimenteres també poden utilitzar per a la combustió un mix de residus no aprofitables. «Abans en consumien 600.000 tones anuals, encara que lamentablement la demanda ha baixat per motius de la crisi».

REFORMA ENERGÈTICA / Un altre problema, segons Conill, és que la reforma energètica del Govern central «penalitza que es faci valorització». «Ara cobrem menys incentius», assumeix. En canvi, en altres països, explica el director de l'ARC, «hi ha obligacions legals perquè es fabriquin pneumàtics amb cautxú usat. «Portem un retard», lamenta Tost.

Conill diu que només el 35% dels residus domèstics es recuperen directament mitjançant el sistema de contenidors de colors i el compromís ciutadà, però que gràcies al posterior pas pels ecoparcs, ara equipats amb lectors òptics i altres avanços, el percentatge puja al 50%.

Vázquez insisteix que «la participació del ciutadà és clau per poder tractar els residus». Si el primer esglaó de la cadena funciona -és a dir, si les famílies reciclen correctament-, la posterior valorització serà més senzilla i barata. El representant de l'Ajuntament de Barcelona es refereix a una política basada en tres paraules que comencen amb E. La primera és ètica: «Hem d'explicar al ciutadà que reciclar és una qüestió ambiental, però també ètica, ja que els recursos són limitats». La segona és economia: «Els diners que hi destinem no són de les administracions, sinó dels ciutadans». Finalment, la tercera és eficiència: «El ciutadà ha de saber que no separar té un cost per a les plantes de tractament», insisteix.

Vázquez es mostra orgullós dels punts verds mòbils que recullen diversos productes reciclables, des de piles fins a vells electrodomèstics o roba: «El seu ús ha augmentat un 15% aquest any». «Ha disminuït l'oposició a ecoparcs i altres instal·lacions de residus perquè la gent sap que són necessàries -diu Conill-, tot i que crec que encara podem millorar en aspectes com el de les olors. Hem d'aconseguir ser uns bons veïns».

PAGAR PER GENERACIÓ / Segons Tost, és inevitable avançar cap a escenaris en què es pagui en funció de les escombraries generades. En aquest sentit, el director l'ARC recorda que una família estàndard de quatre membres paga 60 cèntims diaris perquè les administracions es facin càrrec de les seves escombraries, «molt menys que en gas, llum o telèfon». «Existeix el mite que el que paguem pels residus és car -insisteix- quan el que realment resulta car és l'impacte dels abocadors al territori». Salvany insisteix: «El que no tenim solucionat són els costos dels residus, i més tenint en compte que «Europa no ens deixarà fer-ho malament», prossegueix el representant de Cespa-Ferrovial.

Tost afirma que els residus «ara són un tema d'oportunitats». «Això sí -insisteix el director de l'ARC-, mentre resulti més barat no reciclar que reciclar no avançarem». A Holanda i Alemanya hi ha molts estímuls en aquest camp i el que s'ha aconseguit és que les empreses acabessin invertint en tecnologia».

En qualsevol cas, precisa Tost, el contingut de les lleis no és de cap manera un capritx de les administracions, sinó que deriven de directives europees sobre medi ambient. «El repte -diu Conill-, està marcat pel Setè Programa Europeu de Medi Ambient, el lema del qual és 'Viure bé dintre dels límits del nostre planeta'».

ÀUSTRIA COM A MODEL /  Tost esmenta com a exemples avançats els models d'Alemanya i especialment Àustria, on s'arriben a recollir separadament 80 productes diferents, inclosos els taps de suro. Per evitar que els residus arribin a l'abocador, a més a més, també hi ha moltes penalitzacions, com pagar pel nombre de bosses d'escombraries que genera cada família. «És clar que és qüestió d'educació -insisteix Bruno-, però si el sistema en aquests països funciona és perquè si els ciutadans no compleixen després els ve un pal en forma de multa».

Conill es pregunta: «¿Quant temps ens separa d'Àustria? ¿Com passarem d'aquest 35%-40% d'escombraries recollides selectivament al 60-70% dels austríacs?» Tost considera que hi ha diversos factors, però un que resulta essencial és la voluntat política: «¿Per quin motiu tenim comarques que reciclen més del 60%, com la Conca de Barberà, i altres que no arriben al 20%? Doncs perquè a la Conca de Barberà s'ha fet un esforç i s'han destinat diners a campanyes per incentivar la separació dels residus». Vázquez també comenta un altre aspecte: «Una altra clau és intentar reduir la generació de residus en l'origen. No hablamos de tornar a les cavernes, sinó de ser raonables».

Segons el director de l'ARC, la fracció orgànica és la clau, perquè representa fins al 35% de les escombraries i solament es recull de forma selectiva el 22% del total. «La clau comença a les famílies». «Hem de comunicar a la gent que separar i reciclar beneficia tothom», diu Vázquez. «Abans de plantejar-nos la sanció, hem d'educar -conclou Conill, de l'AMB-. Crec que és millor premiar els municipis que ho fan bé, que ara ja estan pagant una mica menys, que no pas castigar els incomplidors».

Temes: +Debat