De tafur del Mississipí a heroi

He vist el periodista Fernando Ónega glossar amb emoció a La mañana de TVE-1 la figura d'Adolfo Suárez, dient: «Va patir el menyspreu. Va ser marginat. Va patir l'assetjament polític, i l'assetjament militar constant (...) Dintre dels que el van assetjar hi ha exemples admirables. Alfonso Guerra, que el va anomenar 'tafur del Mississipí' i altres qualificatius afectuosos, ara s'ha convertit en el gran defensor de l'obra i de la persona de Suárez. És un símbol de com ha canviat l'opinió pública d'aquest país davant aquesta figura egrègia al qual jo qualifico, i sempre qualificaré, d'últim heroi nacional». He recordat aquell programa de Júlia Otero a TVE-1, Las cerezas, de finals de maig del 2005, en què Adolfo Suárez Illana va fer la primera declaració pública sobre la malaltia del seu pare: «Ja no coneix a ningú. Ha perdut gairebé completament les facultats mentals». He tornat a visionar el biopic Adolfo Suárez, el presidente, que ahir a la matinada va reemetre A-3 TV, en què hi ha dos instants meditables. Un, quan Suárez era director general de RTVE i es va negar a emetre en directe, per TVE-1, el casament entre Alfons de Borbó i Carmen Martínez Bordiu. ¡Ah! Coneixent les aspiracions de la dona de Franco, que desitjava que el seu nét polític fos el Rei d’Espanya –i que la seva néta fos la Reina, és clar–, Suárez va fer que el casament fos a La 2, i que n'emetessin només un resum; i a TVE-1 «que hi posin 'Un gángster para un milagro', que és una pel·lícula molt interessant». ¡Ahhh! Quin gran servei al llavors príncep Joan Carles. I dos, la tensa reunió de Suárez amb el ja proclamat rei Joan Carles I –el començament de la pèrdua de la confiança règia– quan el Monarca li exigeix que elevi el general Armada a segon cap de l'Estat Major, i Suárez s'hi nega dient-li: «No ho faré, no em fio d'Armada». També avui he recordat les paraules de l'historiador Paul Preston al documental que va emetre fa menys d'un any la BBC sobre la crisi que ofega Espanya (el va donar el Sense ficció del C-33 el juliol del 2013) i on l'hispanista anglès assenyala: «El Govern central va frenar les reivindicacions del País Basc i Catalunya: va ofegar el problema inventant-se 15 autonomies més, amb gran capacitat per endeutar-se. Aquest disseny és, en gran mesura, el responsable de la crisi actual».

No sé si Adolfo Suárez ha estat un heroi, però coincidim amb Fernando Ónega: un tafur del Mississipí no ho va ser mai.