«Deixa que m'apugi la bragueta»

El canvi de dia d'emissió de B&B (T-5) -per evitar que se segueixi enfrontant a la imparable Velvet (A-3)- ha permès que puguem seguir aquesta sèrie amb més fidelitat. Hi hem descobert David Rovira, que interpreta el paper de Juan, periodista en pràctiques. Ell i el seu company Fran Perea (el fotògraf Mario) conformen un duo televisivament potent. Transiten del drama a la comèdia amb notable encert. Rovira ha estat el gran descobriment. L'havíem vist esporàdicament en algun monòleg del canal Paramount Comedy, i en algunes produccions de Cuatro que no van tenir èxit (Estas no son las noticias, per exemple), però és aquí, a B&B, on està aconseguint la visibilitat que es mereix. Els guionistes li han perfilat una personalitat senzilla, entranyable, cigronaire, i el nodreixen amb cops de gran comicitat. Cada vegada que protagonitza una escena dolorosa, complicada, tensa, sempre la remata amb algun gag divertidíssim. Per exemple, quan l'acusen d'haver robat una joia valuosa, i es conforma un clima angoixant, ell acaba l'escena dient: «Bé, deixa que m'apugi la bragueta que aquí hi ha una senyora». A mi, a vegades em recorda Pepón Nieto quan interpretava aquell fantàstic becari del diari Crónica de la telesèrie Periodistas. Atenció, doncs, a David Rovira, que es pot erigir en l'actor revelació. Ja acaba de saltar al cine -Ocho apellidos vascos, la seva primera pel·lícula- de la mà d'Emilio Martínez Lázaro.

FRANCO NO ESTIMAVA ELS JUEUS .- S'acaba de projectar a Nova York, al Festival de Cine Sefardita que s'està celebrant aquests dies en aquella ciutat, el documental de Yolanda Villaluenga ¿Documentos robados? Franco y el Holocausto, un treball que va emetre La 2 de TVE el febrer del 2013 i que va passar bastant inadvertit per la pèssima hora en què es va programar. És un document interessant. Desmunta la falsa creença que Franco va ajudar molt els refugiats jueus que venien a Espanya fugint de Hitler. Aquest treball rescata l'ordre que va dictar Ramón Serrano Suñer, el cuñadísimo, sobre aquesta qüestió: «Els jueus que arriben, que passin com passa la llum per un vidre, o sigui, sense quedar-s'hi». Com que aquests dies també és a Nova York el ministre Gallardón, reunit amb la comunitat sefardita per parlar-los de l'oferta de la nacionalitat espanyola, potser deu haver tingut temps d'assistir a aquesta instructiva projecció d'aquest treball.