Crimea, el preu d'una revenja

Putin, simplement, no estava disposat a permetre-ho. Com que no pot concebre que Ucraïna sigui un actor polític autònom, l'ensorrament del règim del seu aliat Ianukóvitx només es pot explicar per la ingerència -quan no un complot- d'«Occident». La resposta d'un Kremlin ple d'orgull nacional i imbuït d'«interessos legítims» autoatorgats havia de ser, per tant, esclafador, sense marxa enrere i sense importar la reacció exterior. I d'acord amb això, l'ofensiva de desinformació que Moscou ha posat en marxa només troba parangó en la llarga tradició soviètica.

Tot estava escrit anticipadament al referèndum de Crimea, si bé algunes xifres no quadren amb el percentatge de les minories, ucraïnesa i tàrtara, que havien anunciat la seva intenció d'abstenir-se. Amb tot, els que Rússia anomena els seus compatriotes -molts dels quals ja s'havien convertit en ciutadans de la Federació Russa gràcies al generós repartiment de passaports russos en les últimes setmanes- s'han expressat massivament a favor de la seva reintegració a la mare pàtria. L'eufòria mostrada per gent sincerament convençuda que ara viuran millor dóna per segur que Rússia l'acollirà.

Però el Kremlin deu estar sospesant acuradament si fer aquest pas, ja que podria perfectament optar per deixar Crimea en els llimbs d'un Estat de fet, com altres conflictes congelats en territori postsoviètic. Això mateix va passar amb el Transdnièster (una franja entre Moldàvia i Ucraïna), la població del qual va rebre amb la mateixa alegria la seva annexió a Rússia després d'un referèndum el desembre del 2006 on l'opció prorussa va rebre un 97% dels vots, i encara segueix esperant. El factor que pot pesar a favor de l'annexió no vindrà del vot de Crimea sinó del possible temor del Kremlin -ara que el suport a Putin bat rècords- de perdre credibilitat davant la seva pròpia opinió pública, a la qual ell mateix ha exaltat en aquesta direcció. Si això acaba passant, Crimea es convertirà en el primer cas a Europa, des de la segona guerra mundial, de territori pertanyent a un Estat annexionat directament per un altre Estat.

Un altre interrogant és si Rússia, encoratjada per la victòria a Crimea, seguirà amb la seva política cap a les regions orientals i del sud d'Ucraïna amb important població russòfona i, part d'aquesta, prorussa. La situació en aquestes regions és molt diferent de la de Crimea. Només les grans ciutats tenen majories russòfones; a la resta del territori sempre hi han predominat els ucraïnesos, russòfons o no. Però recordem, una vegada més, que a Ucraïna ser russòfon no equival ni a ser rus ni a ser prorús. Una altra cosa és que la propaganda de Moscou sobre suposats perills que amenaçarien la població russòfona ha trobat ressò en sectors importants d'aquesta que s'estan radicalitzant tenint en compte el que ha passat a Crimea.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Queda la incògnita de veure com pairà ara el Kremlin aquesta victòria conjuntural, que li costarà una fortuna: no només pels costos directes ja incorreguts (un desplegament militar costa car, encara que s'hagin estalviat les insígnies d'identificació…) i pel preu a pagar per mantenir un territori fins ara àmpliament subvencionat per Kíev, sinó també per l'aïllament internacional (d'aquells estats que, de fet, són els que compten per a Rússia) i pel recel de tots els seus veïns de l'espai postsoviètic on, després de la dissolució de l'URSS, viuen dispersos més de 20 milions de russos.

Els ministres d'Afers Estrangers europeus han decidit sancions, com restriccions de visats i congelació d'actius, contra una vintena de responsables ucraïnesos i russos. Per més que aquestes sancions siguin inèdites en la història de les relacions entre Brussel·les i Moscou, tenen gust de ben poc davant la barra de les accions del Kremlin. No obstant, alguns economistes russos de prestigi ja alerten sobre les conseqüències indirectes no només d'aquestes sancions sinó del conjunt de la situació creada i recorden que la dependència de Rússia respecte del comerç amb Occident és molt més important que no pas a la inversa, que la borsa russa està caient, que les línies de crèdit ja es veuen afectades i que el nivell d'inversions estrangeres baixarà. I tot això és una cosa que l'estancada economia russa no es pot permetre. Amb tot, i malgrat les declaracions de la senyora Ashton, que va dir buscar una «resposta forta», Brussel·les fa més aviat la impressió de preocupar-se sobretot per no molestar gaire Rússia. El missatge que acabaran rebent els ciutadans europeus és que per Crimea no val la pena… Rússia, a canvi, mirarà la Unió Europea amb un desdeny més gran si això és possible.