tu i jo som tres
Càmping, misèria i picaresca
La tercera temporada de Con el culo al aire (A-3 TV) incorpora noves criatures escèniques (Ana Morgade, Llum Barrera, Alex O'Dogherty...), que es van sumant a l'empedrat de la casuística existencial, absurda i cigronaire, d'aquest càmping tan despendolat i caòtic. La gran virtut d'aquesta astracanada, d'aquesta comèdia, és que està plena de perdedors. ¡Ahhh! Aconsegueixen una empatia formidable amb l'audiència. És natural: si en alguna cosa som líders mundials en aquest país és en nombre de perdedors. Va passant l'acció, i les trames, de bungalou en bungalou, i els esquetxos es van succeint l'un darrere l'altre dibuixant l'infortuni i tamisant-lo amb la jocositat de la picaresca. Una escena d'aquest primer capítol de la tercera temporada retrata bé el que els passa a aquest conjunt de campistes a la força. És quan el fill petit de Tino (Paco Tous) i d'Alicia (Natalia Roig), el joveníssim Nico, decideix no anar al col·legi. Els seus pares s'enfurismen . El renyen. I ell els contesta: «És que els companys ens diuen cutres. I a tu, mare, et diuen polichonera. Allà fora ningú entén com vivim». Home, els ha sortit, potser sense pretendre-ho, una síntesi perfecta. És el retrat de la realitat espanyola: llevat d'una elit, la resta hem acabat precipitats en un càmping per poder sobreviure amb penes i treballs.
Notícies relacionades
CROISSANT BARBERÀ .- Aquesta setmana Jaume Barberà (Retrats, El 33) s'ha desplaçat a la localitat de Bellpuig d'Urgell a xerrar amb Josep Manuel Busqueta, economista i forner. Singular persona. Va ser assessor del terrible Hugo Chávez. Defensa les expropiacions. Busqueta té idees clares sobre això: «La propietat sempre ha d'estar subordinada a les necessitats socials (...) Per sortir de la crisi només s'han de conjugar tres verbs: criticar, resistir i construir (...) La Unió Europea no ha estat mai un projecte pensat per a la ciutadania». Deia tot això a l'obrador del seu forn, i Barberà escoltava i al mateix temps practicava l'ofici d'artesà: la il·lusió per un món sense capitalisme es fonia amb l'art de fer croissants. O sigui, utopia i pragmatisme.
CARITAT .- Un altre disgust per a Toñi Moreno (Entre todos, TVE-1). Li ha trucat Arturo, de Bilbao, i li ha dit: «Tu cobres 1.400 euros euros al dia. Podries donar-ne 400». ¡Ah! És el que té impulsar la societat cap a la caritat i l'almoina: l'audiència t'exigeix que siguis conseqüent.