Felipe guanya, la família s'enfonsa

Per fi la telesèrie Cuéntame... ha abordat la jornada del 28 d'octubre de 1982, o sigui, la visió d'aquella aclaparadora victòria del PSOE a les urnes, segons l'emblemàtica sèrie de TVE-1. La manera d'explicar-ho ha estat tan pintoresca com significativa. Tota l'acció transcorre a la seu del CDS. Allà es presenten, per viure la nit electoral en tota la seva intensitat, Antonio (Imanol Arias) i Merche (Ana Duato), i allà es troben amb el matrimoni format per Julián (Alex Casanovas, erròniament anomenat Casanova en els títols de crèdit) i Paz (Ariadna Gil). Mentre segueixen per la tele l'hecatombe de Suárez, la tensió entre les dues parelles va en augment. Merche ja no té la mosca al nas: ara ja té la més absoluta certesa que Antonio i Paz estan embolicats. I Julián, marit de Paz, que tampoc es mama el dit, acaba deixant-li anar a Antonio: «I enmig de tot aquest guirigall... ¿tens temps de tirar-te la meva dona?». Tremend. Merche i Antonio acaben marxant d'aquella seu política tan trista. És a l'interior del seu vehicle quan es produeix l'amarga ruptura entre tots dos. Mentre un núvol d'eufòrics transeünts els envolta cridant «¡Se nota, se siente, Felipe presidente!», el matrimoni Alcántara queda desintegrat allà mateix. ¡Ahhh! Quina maniobra  tan curiosa la dels guionistes. La jornada electoral l'han construït des del prisma de la tragèdia més absoluta. Guanya Felipe -a qui no veiem en cap moment- i els Alcántara s'enfonsen. O sigui, la victòria del socialisme i la destrucció d'aquella família tan estimada van juntes. Meditable i inequívoca intenció la d'aquest dibuix televisiu.

OBRES PÚBLIQUES FARAÒNIQUES.- Jaume Barberà acaba d'i-naugurar nou programa (Retrats, El 33). En la seva primera entrega s'ha reunit amb l'enginyer Santiago Montero Homs, expert en infraestructures. Aquest tècnic ens ha alertat que els AVE no arribaran mai a 350 km/h com ens havien promès els polítics. I que la velocitat baixarà a 250 km/h com a molt, com ja passa en molts trajectes. O sigui, seran Euromeds de luxe. També ha assenyalat que les estacions de Sants, Saragossa, etcètera, no són estacions, són simples baixadors, faraònics això sí. Al preguntar-li pels disbarats que s'han produït en l'obra pública de Catalunya tan sols va citar la línia 9 del metro. Va dir que no és partidari de parlar de les nostres misèries. ¡Ah! També és una postura curiosíssima.