Trets, tetes, gintònic i síndria

No sabem -no se n'han publicat dades ni enquestes- què opinen les comunitats musulmanes de Ceuta, i per extensió també de Melilla, de la sèrie  El Príncipe (Tele 5). Se sap, això sí, que a l'Espanya cristiana agrada molt. Recull uns índexs d'audiència espectaculars. Aquesta producció és un còctel amb dos ingredients que els savis de la televisió diuen que són irresistibles: sexe i acció. O sigui, trepidants combats policials contra cèl·lules gihadistes, amb trets, apunyalaments i kamikazes que s'immolen entapissats d'explosius..., i paral·lelament tòrrides escenes de llit amb festival de tetes que es torren al Sol. En el capítol d'aquesta setmana, per exemple, dues formoses noies cristianes, amiguetes de la musulmana Fátima, s'espaterren al terrat, es treuen la part superior del bikini, i mentre es van reescalfant prenen gintònics amb un mètode molt particular: perquè no es noti que li donen a l'alcohol, injecten el gintònic en una síndria amb una xeringa. O sigui, agafen una col·locada tremebunda a base de tan inofensiva fruita. ¡Ahh! Que tot això passi a Ceuta és el que té menys importància. La majoria de paisatges ceutins són falses incrustacions cromàtiques, i no descarto que aquell alegre terrat ple de suggerents síndries en realitat sigui la terrassa d'algun àtic, posem per cas, del carrer Guzmán El Bueno de Madrid. Tot és molt inversemblant. La família de Fátima, sense anar gaire lluny, són uns musulmans raríssims. A vegades mouen al riure, malgrat la tragèdia que viuen. Fátima circula amb vel islàmic pel carrer, però sembla que estigui passejant pel barri de Salamanca, i que la vestimenta sigui una simple frivolitat, un posturisme de moda chic. La sèrie busca la versemblança confiant en la interpretació de José Coronado (el comissari Fran Marcos) i Álex González (l'agent Javier Morey). Són bons intèrprets. evidentment; sense ells aquesta sèrie ja estaria retirada de la circulació. Aconsegueixen tots dos suplir amb prou feines les carències que les trames presenten. Ningú es creu, per exemple, que un gihadista amb el cos embolicat amb cartutxos de dinamita explosioni al mig del carrer, envoltat de persones, algunes a menys de sis metres, i no es produeixi pràcticament ni una víctima. Em sembla que només es mor el terrorista.

A la vida real, Ceuta -i Melilla- són notícia per uns altres motius. En aquesta ficció no surten ni immigrants, ni tanques, ni concertines.