Costosa supremacia castellana de l'Instituto Cervantes

L'Instituto Cervantes afronta l'exercici 2014 amb un còmode pressupost de 110.450.000 €, una xifra gens menyspreable tenint en compte la conjuntura econòmica del Regne d'Espanya. Entre les mesures preses per l'Instituto espanyolista hi ha la de no tancar cap dels seus 84 centres a 44 estats ni reduir gens ni mica la seva voluminosa plantilla de personal .

L'Instituto proporciona els DELE (Diplomes d'Espanyol com a Llengua Estrangera) i ha anunciat que ampliarà les convocatòries i varietat de títols (comercial, escolar, econòmic i 'on line'). Per això s'incrementarà la despesa en lloguers d'aules especials per celebrar exàmens i en obres per a les seus de Brussel·les, París i Varsòvia. A la capital polonesa l'Instituto gaudeix d'un edifici de cinc plantes..

La llengua castellana, com tots sabem, agonitza amb els seus 528 milions de parlants

Tot això per promocionar la llengua castellana que, com tots sabem, agonitza amb els seus 528 milions de parlants. Mentrestant, l'Instituto menysprea, amb indiferència, llengües suposadament espanyoles com l'asturlleonès i l'aragonès o mostra arrogància respecte al gallec, el basc o el català. De les 210.000 matrícules de l'Instituto, per exemple, 207.000 corresponen al castellà, 900 al català, 100 al basc i 100 al gallec. El total d'esdeveniments culturals de l'Instituto són sobre el castellà.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Tan sols cal fer una ullada al web de l'Instituto per observar l'actitud de supremacia latent del castellà. De fet ni s'han molestat a versionar en les llengües que, se suposa, promou aquest web. El mateix logotip de l'Instituto sembla una "ñ", lletra que no existeix en la resta de llengües 'espanyoles'. L'Instituto és immune a la idea que va reflectir l'escriptor romàntic Victor Hugo: "No hi ha països petits. La grandesa d'un poble no es mesura pel nombre dels seus components, com no es mesura la grandesa d'un home" .

Deu ser que la llengua necessitada de promoció, en la qual cal invertir, és el castellà. La resta de llengües espanyoles s'abasten per si soles. Per què ajudar? O és, potser, que el castellà és superior a la resta de llengües? Qui comença creient que una llengua és superior a la resta, acaba defensant que unes persones també ho són sobre els seus iguals.