El 'demos', aquesta és la qüestió

Tenim data i tenim pregunta. Tenim la concreció, per fi, del procés sobiranista quan ja vivíem tots en una espècie de hàmster general semblant al procés de l’Estatut. Hi havia dubtes en si els partits es posarien d'acord; malgrat que ells deien que si no ho feien, “farien el ridícul”, ningú hi posava la mà al foc. L’encaix entre tants matisos semblava impossible. Però finalment, i abans del termini fixat, el president Mas va sorprendre amb l'anunci al Palau, juntament amb els líders d’ERC, ICV-EUiA i la CUP. Una foto, sense dubte, històrica.

El següent pas serà portar al Congrés dels Diputats la proposta i acordar, si fos el cas, la delegació de la convocatòria de referèndums a la Generalitat, via 150.2. Sigui com sigui, l’autorització de Madrid és ara impensable. En aquests casos PSOE i PP no dubten a posar-se d'acord, son qüestions d'Estat diuen, i per ells la sobirania nacional és indissoluble per molts models federals que alguns puguin defensar. No hi ha reconeixement de subjecte polític català, neguen el 'demos', neguen la realitat.

Anem a un xoc de trens que ningú sap com acabarà. La llei de consultes no referendàries, en tràmit al Parlament, pot ser un instrument per convocar la consulta sense permís de l’Estat. La imatge de les autoritats espanyoles evitant la democràcia --si segueixen amb el mateix posicionament-- podria ser sens dubte escandalosa davant l'opinió pública internacional. Tot i això, aquesta llei necessita un cos de votants, diferent del cens electoral, que encara s'ha de fixar. També hi ha la ponència de la llei electoral al Parlament, que hauria de permetre al Govern disposar d’una autoritat electoral pròpia per supervisar i garantir l’objectivitat del procés consultiu. Tenim els ingredients.

Malgrat que constitucionalment la sobirania espanyola sigui única, tal com apunta l’article 2, és clar que si una comunitat política constituïda, en aquest cas com a comunitat autònoma, compta amb un Parlament on hi ha 87 diputats de 135 que aposten per fer una consulta, algun tipus de legitimitat els ha de reconèixer l’Estat. I si, a més, aquest Parlament s’ha declarat sobirà, entrem en un terreny d’emancipació clar. Si els partits independentistes han pogut defensar la independència en el si del marc constitucional, ara que són majoria, la democràcia espanyola ha d’articular necessàriament un mecanisme per fer efectiva la voluntat del poble català.

A ESCALA INTERNACIONAL

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La Cort Internacional de Justícia ha declarat que no existeix precepte en el dret internacional que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència, en relació amb el cas de Kosovo. Malgrat que el context no hi té res a veure, la negativa sistemàtica del govern espanyol i els intents que des de Catalunya s’han dut a terme podrien acabar justificant una secessió no consensuada. PP i PSOE han convertit la Constitució en un mur infranquejable que no és útil per respondre a les demandes dels ciutadans, 'ergo' ens trobem en una situació de bloqueig on només grans majories a Catalunya poden tenir la legitimitat per canviar la situació.

Quan entren en contradicció dues legitimitats, la de l’Estat constitucional i la d’una comunitat política que és minoria en el si d’aquest Estat, és clar que els ciutadans hi tenen alguna cosa a dir. En aquest sentit, és interessant llegir l’anàlisi jurídica sobre el dret a l’autodeterminació que va fer la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l’ICAB, on esmenta l'opinió del Tribunal Internacional. “En una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica la legalitat”.