'La maté porque era mía'

No  fa pas tant, quan els tripartits d'esquerres a Catalunya eren presentats gairebé com la vuitena plaga de la humanitat, algú va crear la contraimatge de «l'eix de la prosperitat» espanyol. Contra l'eix del Mediterrani, l'eix de la prosperitat format per Madrid, València i les Illes. Avui són precisament Madrid, València i les Illes els exponents més clars del fracàs rotund de la concepció aznarista de l'economia o la política. En aquest context, la imatge més nítida de decadència política i de manca de projecte social col·lectiu l'han proporcionat els dirigents conservadors de les Illes i el País Valencià en el terreny educatiu i cultural.

Em refereixo a la revolta del món de l'ensenyament de les Illes contra l'aplicació autoritària del decret del tractament integrat de llengües (TIL), i al tancament abrupte de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). La imposició del TIL ha estat una mostra de manual de com un polític sense projecte es dedica a crear problemes fent agitprop maldestrament. Però encara ha estat més il·lustrativa la liquidació traïdorenca i nocturna de RTVV. Pel què, pel com i pels patètics intents de justificació. Primer van desfigurar el servei públic audiovisual valencià imposant-hi un control partidista i governamental asfixiant. Després van prioritzar el clientelisme i l'amiguisme per sobre dels criteris de rigor en la gestió que requereix tota empresa pública. I, finalment, quan ja no li han vist utilitat política, decideixen tancar la que, malgrat tot, era l'empresa cultural més important del País Valencià. Les raons que el Govern valencià ha esgrimit per intentar justificar l'injustificable són tot un manifest sobre la pobra consideració que els mereix  la cultura. En comptes de contraposar el servei públic audiovisual a la resta de serveis públics, el president Fabra hauria hagut de dir: «La maté porque era mía».