Un espai d'identitat a Manresa

ASant Fruitós de Bages, Josep Sallent ha entrevistat la cantant Mireia Pintó, nascuda a Manresa. Han parlat, és clar, de l'esplèndida rehabilitació del monestir de Sant Benet de Bages. És natural que les notícies sobre Manresa sempre m'interessin, perquè vaig viure sis mesos en aquella ciutat, quan hi vaig fer el servei militar.

Parlen del Teatre Kursaal, que quan jo era manresà s'havia transformat en cinema -un dia hi vaig veure una pel·lícula i, com que sortia d'una nit de guàrdia, m'hi vaig endormiscar- i també parlen del Teatre Conservatori de la ciutat. I Mireia Pintó diu que el Conservatori és una assignatura pendent i «espero que no se'l carreguin». Sembla que un referèndum decidirà si s'enderroca o si es conserva.

M'ha sorprès molt. El Conservatori em recorda aquell comandant que es va reunir, i ens va demanar als qui fèiem el servei a Manresa, que anéssim a un concert que s'hi havia de celebrar, perquè així l'Exèrcit quedaria bé. Si no m'equivoco, hi faria un concert de piano el pianista Orloff.

Recordo perfectament l'amplitud i la categoria del Conservatori, i Pintó diu, amb raó, que moltes ciutats voldrien tenir un espai com aquell.

No hi he entrat més, però sempre que he tornat a anar a Manresa, per la raó que fos, m'ha agradat veure aquell edifici, tan característic i tan cèntric, encarat al passeig.

Notícies relacionades

M’ofens, Uclés

¿Repetirà Moreno la majoria?

Ignoro, és clar, les raons per les quals es proposa la possible eliminació d'un edifici amb tanta identitat manresana. La cantant es pregunta per què s'ha de perdre aquell teatre. «¿Per posar-hi un espai comercial? !Si ja n'hi ha molts!».

Naturalment, no tinc vot en aquest referèndum. Només tinc records, que es reaviven cada vegada que vaig a Manresa. Quan arribo al centre de la ciutat i veig l'àmplia façana del Conservatori em dic: «Ja sóc a Manresa». Un senyal d'identitat.