Records de vida

Amparo em deixa el record d'una dona positiva, alegre i divertida de qui vaig tenir la sort de ser amiga. Durant uns anys vam compartir el que anomenaríem vida: rialles, feina, amics, viatges... Tinc un record entranyable de les llargues sobretaules de converses amb els nostres companys de vida (després ella es va casar, jo no). Alfredo va ser un home encantador, intel·ligent; era impressionant veure fins a quin punt va dedicar part de la seva vida a protegir Amparo i a tenir-ne cura. Ella estimava la seva professió per sobre de tot i ell es va ocupar de fer-la feliç i de donar-li el que volia.

No oblidaré mai el rodatge de La escopeta nacional amb el nostre estimadíssim Luis García Berlanga, sens dubte el treball més estimulant de tota la meva carrera. Les pauses del rodatge estaven plenes de talent. Era magnífic arribar tots els matins a treballar i preguntar-me: «¿Qui dirà avui la frase més brillant?». Tenien tots tant d'enginy... Sens dubte, Amparo era una d'ells. Sempre, fins al final, va tenir un excel·lent sentit de l'humor.

Era una actriu de cap a peus. Vam rodar El divorcio que viene, amb ella, José Sacristán, José Luis López Vázquez i jo. Ella alabava la professionalitat de Sacristán, que no robava mai un pla. Amparo coneixia tots els trucs de l'ofici però mai els va usar perquè respectava aquesta professió en què va néixer i va créixer (els seus pares eren famosos actors).

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

Recordo l'última vegada que vaig estar amb ella en públic. Va ser amb David Trueba a la Filmoteca de Catalunya, deu fer un parell d'anys més o menys. Vam tenir una conversa que va divertir molt el públic que ens escoltava. ¡Es trencaven de riure! Tenia un sentit de l'humor punyent, dels que no perdonen. El seu enginy era tan estimulant que t'animava a intentar posar-se al seu nivell, cosa que era molt difícil.

Descansa en pau, estimadíssima Amparo. Aquesta preciosa professió ha perdut un dels seus fills més estimats.