Petit observatori
Necessitem seriosos provocatius
Sé molt bé que el titular d'aquest article és provocatiu. ¿Però no va ser un provocatiu Max Cahner, al llarg d'una vida que ara s'anava acabant silenciosament? Nascut a Bad Godesberg, per tant alemany, fill d'un pare que era jueu i d'una mare nascuda al castís barri madrileny de Lavapiés. ¿No era provocatiu que aquell noi visqués la postguerra a Barcelona treballant sense parar per una Catalunya lliure?
Els diaris han parlat, amb elogi, de tot el que aquell singular i callat personatge va fer al llarg de la seva vida. Faré únicament un comprimit repàs: editorials, revistes, gestació de la Gran Enciclopèdia Catalana, vitalitzador de moltes iniciatives i, per a mi, sens dubte una de les seves activitats més importants, el suport a Joan Coromines perquè el savi lingüista pogués culminar una obra magna, del màxim nivell científic europeu: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana en nou grans volums.
Notícies relacionadesCahner era un motor que no feia soroll. Poc amic dels compliments socials. Va tenir alguna controvèrsia, i algun fracàs, plantejant els seus projectes. Que se li concedeixin la Medalla d'Or de la Generalitat ara, que ja és mort, em sembla significatiu. No era un conformista simpàtic, una mena de personatge que sovint té poca força. Cahner no era un conformista, i per tant podia ser antipàtic en els moments en què, amb aire modest i paraules tranquil·les, volia anar més enllà del que es creia que s'havia de fer. Hi ha gent molt teòricament exaltada que a vegades és tímida, i gent pausada i discreta que sempre voldrà anar més enllà.
L'exigència de Cahner no va resultar, a vegades, gaire còmoda. I d'aquesta manera va fer moltes coses per Catalunya. Penso que, si volem anar endavant, necessitem una gent decidida que no tingui por de ser antipàtica. Quan l'hora és dura, no es pot ser tou.
