El cap de colla
"Malgrat la solidesa inicial de la pinya, els pisos per aixecar eren massa, i avui ni el temps ni la plaça feia preveure que el castell es pogués construir"
Un moment de l’últim concurs de castells de Tarragona celebrat l’octubre passat.
M'agraden els castells. No hi entenc gaire però m'emociona veure'ls. M'emociona l'estètica de les construccions i el simbolisme que hi ha darrere: la unió, l'esforç combinat de tots els seus elements, l'alegria solidària de la coronació perfecta, el desencís compartit amb la plaça plena quan es fa llenya, el tornar a començar després del fracàs, el respirar satisfet de la jornada perfecta i el començar a pensar tot setguit en la que vindrà, en la nova plaça que visitarem...
Hi ha, no obstant, un element que a vegades passa desapercebut i que a mi m'interessa especialment: quan es comença a muntar el castell, el cap de colla dóna instruccions de com s'han d'anar col·locant els diversos elements, com es construeix la pinya, com pugen els primers pisos: la gent encara no hi presta gaire atenció i espera que comencin a pujar els quarts, els terços o el pom de dalt. I és en aquest moment, quan encara no han començat a sonar les gralles, que sovint el cap del grup crida: "Fora!" I la construcció es para, es desmunten els fonaments, els primers pisos baixen, es desfan els braços entrellaçats i el grup per uns instants ho deixa córrer. No hi ha hagut intent, el castell estava mal fonamentat i, si hagués continuat, la llenya estaria assegurada. Però compte: no es perd torn, no es considera intent i el grup podrà tornar a provar-ho. Minuts després, el cap de colla tornarà a donar les ordres, a poc a poc s'anirà formant la pinya i per sobre dels sòlids fonaments anirà tornant a construir el castell que ara sí, amb tota probabilitat, s'aixecarà sòlid, robust; l'aixecador i l'enxaneta escalaran amb compte fins a dalt del tot, es farà l'aleta i ben arrapats a les espatlles i les esquenes dels companys emprendran un ràpid descens. A poc a poc aniran baixant els altres pisos del castell. L'objectiu s'haurà assolit.
Notícies relacionadesL'alcalde Trias ha estat un bon cap de colla. Molts braços, a Barcelona i el Pirineu, ja havien fet el gest d'aixecar-se en l'aire per anar travant després la pinya sobre la qual s'havia d'edificar el projecte il·lusionat d'uns possibles Jocs Olímpics d'hivern: però malgrat la solidesa inicial de la pinya, els pisos per aixecar eren massa, i avui ni el temps ni la plaça feien preveure que el castell es pogués construir. Abans que comencessin a sonar les gralles i la candidatura fos oficial caminant cap a un futur incert per als més optimistes o condemnat al fracàs per a molts altres, l'alcalde ha dit "Fora!". Ha estat una decisió encertada : ningú ha resultat danyat, tota la colla està bé, les il·lusions col·lectives per aixecar altres castells han de continuar intactes. Però ara, avui i aquí no era l'hora.
Com deia Josep Anselm Clavé en un vers dedicat als castellers i que ha acabat convertint-se en el seu lema: Força, equilibri, valor i seny. Aquest hauria de ser en l'actual hora el criteri en aquest i en molts altres aspectes del nostre país.
