Sis tetes, ¡pitjor que Tejero!

Tota la caverna televisiva ha posat el crit al cel davant la fantàstica, innòcua i ingènua manifestació de tres senyores al Congrés ensenyant els pits. Van despullar la part superior del cos per reivindicar que l'avortament és un dret: el dret a decidir de les dones. Malgrat que aquestes senyores tenen una anatomia bonica i harmònica, la caverna s'ha enfurismat enormement.  Alfonso Merlos, a 13 TV, exclamava, indignat: «¡Així només es comporten les porques!», i la seva companya de cadena, Curry Valenzuela, afegia per la seva part: «Són unes exhibicionistes. I el pitjor han estat els aplaudiments d'alguns diputats d'esquerres. ¡Això és una forma de destrossar la democràcia!». ¡Ah! A la senyora Valenzuela li van agradar més els crits d'altres diputats, aquests de la dreta, que en comptes d'aplaudir cridaven «¡Porques, porques!», exaltats com feres. Aquestes reaccions, al·ludint a la idea que s'estava «destrossant la democràcia», posa de manifest el que la caspa mediàtica més retrògrada entén per ser demòcrata. Va ser lluminós el comentari de Wyoming a El intermedio: «Quina democràcia més fràgil que tenim: resulta que es pot destrossar amb sis tetes. Per Curry això ha sigut pitjor que el que va passar el 23-F». Efectivament. Als troglodites de la tele els fan més por tres senyores mostrant el frontis que Tejero i la seva colla colpista, amb la pistola a la mà, assaltant el Congrés. Precisament la líder del moviment Femen, una de les tres noies que van protagonitzar la protesta, Lara Alcázar, va estar a Abre los ojos y mira (Tele 5). I va enviar un missatge contundent: «S'explota el cos de la dona per vendre cotxes, revistes o pel·lícules porno. Ha arribat el moment de dir que el nostre cos ja no vol treballar més en això. El cos ara el posem a treballar per reivindicar els drets que ens pertanyen». És irrefutable, aquest argument.

ELPIDIO JOSÉ SILVA.- És un altre jutge suspès. Va ser el que va portar a la presó l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa. Va estar a La Sexta noche. Va dir el que molts dels seus companys encara no s'atreveixen: «La justícia a Espanya és bifront. Amb els ciutadans normals és lenta, i quan arriba fa mal: passa per sobre com una roda de molí. Però amb personatges amb poder polític o econòmic, s'alteren totes les constants. El nord passa a ser el sud. L'est passa a ser l'oest. Tot canvia». Ha estat un altre testimoni, un altre jutge, que ens alerta del sistemàtic assassinat de Montesquieu.