Petit observatori
Una pipa en memòria del savi
Ha mort Martí de Riquer abans que poguéssim celebrar els seus 100 anys. Una vida llarga, estimulada per un estudi constant. Quan surtin aquestes ratlles, ja n'hauran parlat extensament els experts en l'extraordinària carrera d'aquest il·lustre romanista. Un savi, i a més un savi que era un exemple d'amenitat. Els seus alumnes ho poden testificar.
Fa anys li vaig fer una llarga entrevista a TV3, en el transcurs de la qual es manifestà amb tota la seva capacitat de seduir. Que un especialista culte sedueixi és admirable. Més cap aquí, he vist Martí de Riquer presidint les sessions de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, en la qual m'havien fet l'honor d'acceptar-me com a membre. Últimament se'l veia més apagat -però atent- fins que va haver de renunciar a assistir a les reunions. Des del meu seient me'l mirava amb gran respecte i recordava aquella entrevista privilegiada.
Notícies relacionadesLa seva història de família era coneguda des de l'any 1429. I els segles no li queien al damunt com un pes, sinó que practicava, amb molts anys, una extraordinària vivacitat. No negaran que sorprenia quan deia: «A partir de l'any 1500 no m'interessa res». Sí, era medievalista, però la seva curiositat pel que passa avui desmentia la frase. Vaig aconseguir que em digués quins idiomes sabia. Traient-se importància, va acabar dient provençal, francès antic, italià, anglès, alemany, llatí, grec i el català medieval, és clar. Quan vaig ingressar a l'Acadèmia em van dir que s'hi podia fumar amb pipa mentre en Riquer hi continués fumant. A casa, ara, en fumo una en memòria i homenatge.
Li agradaven les novel·les de policies, sobretot Agatha Christie. Al final de l'entrevista li vaig preguntar quina música volia escoltar. «La presó de Lleida», em va dir. «És un tribut als meus avantpassats lleidatans». Martí de Riquer ha mort. Se l'han emportat, cantant, els seus estimats trobadors medievals.
