¿Junqueras és un hiperventilat?
Als passadissos del Govern es coneix com a hiperventilats el col·lectiu d'independentistes que pateixen d'ansietat permanent. Volen la secessió ara, com sigui i al preu que sigui. No són una majoria social però decanten majories. Els hiperventilats es van allunyar de CiU amb la marxa de Pujol, van fagocitar Carod i Puigcercós després del segon tripartit, van donar a Mas la gairebé majoria absoluta del 2010 i l'hi van treure el 2012. Són els més partidaris del pacte CiU-ERC però si la cosa es posa lletja poden no fer-li fàstics a les CUP, com abans van estar amb Reagrupament o amb Laporta. En els últims anys són més: per raons generacionals –molts fills i néts de votants de CiU ho són– i també perquè han sumat alguns federalistes fastiguejats amb la sentència del Constitucional i els aires de l'actual PSC.
I a les xarxes socials són molt visibles: en el seu avatar porten gravat a sang i foc el tram on s'incorporaran a la Via Catalana de dimecres i la inscripció DUI (Declaració Unilateral d'Independència) al costat d'una estelada tipografiada. El seu 'hashtag' preferit és el prepolític #tenimpressa. Mas sap que els necessita però, sobretot, que no els pot tenir en contra, per això els ausculta permanentment. Són partidaris d'aquella màxima de cap agressió sense resposta (dialèctica, 'of course') i ja han decidit que no hi ha solució pactada. En general són els hereus d'aquella bona gent de Convergència que va ser fidel a Pujol des del principi fins al final i que ell els va garantir la respiració assistida sempre que no volguessin manar. Ara és el seu moment, han sobreviscut al sector dels negocis i als fills negociants de l'expresident perquè les conviccions són més duradores que les comissions. Per a Mas no són un problema excepte si posen nerviós Oriol Junqueras.
Els hiperventilats van ocupar el 'mainstream' del 'timeline' dijous durant l'entrevista de Mònica Terribas al president Mas. Es van produir les tenalles mortals per al sobiranisme sensat: els nervis dels hiperventilats van convèncer la caverna que Mas estava virant. Cop de volant i traïció, cop de timó i baixada de pantalons, rectificació i ambigüitat són en aquests casos les dues cares de la mateixa moneda. A Mas ja li van bé perquè el deixen al centre i a la centralitat, li concedeixen la iniciativa i li atorguen la vara d'autoritat. Però l'important de dijous per al president era veure la reacció de Junqueras. Si els hiperventilats el treien de polleguera, la cosa els pròxims mesos es posaria molt lletja. La consulta és l'únic que tenen en comú. Aquest és el joc.
Notícies relacionadesPer a Mas el camí d'arribada a la consulta és el de la negociació amb Espanya i el de sortida davant el previsible bloqueig de les eleccions plebiscitàries però no avançades. Per a Junqueras, la consulta és el punt de partida per a la DUI després de les eleccions plebiscitàries. Faran junts la consulta. I per fer-la s'ha de tenir pressupostos el 2014. Aquest és el tracte. El conseller Mas-Collell li ha posat una bona pista d'aterratge al republicà: el sostre de despesa serà el mateix del 2013. Els interessos i la reducció del dèficit aniran a compte d'augmentar els ingressos: més impostos i comptabilitat creativa amb els deutes de l'Estat a la Generalitat.
Titular per a Junqueras: els pressupostos més socials de la història, almenys en percentatge de despesa en educació i sanitat sobre el depauperat PIB. Titular per a Mas: un Govern que governa dins de la legalitat i fent bé la consulta. I així poden arribar, pròrroga va, pròrroga ve, fins al 2016. El republicà amb tots els hiperventilats sumats a la base esquerrana del partit. I el convergent buscant en el calador dels exfederalistes d'ordre orfes del PSC el que perdi per la fuga del terç clerical i de l'aristocràtic. Ells s'han fet un pla, de moment, a prova d'hiperventilats. Junqueras va passar la prova i no ho va engegar tot a rodar. De moment.
