Twitter, la pàtria del sensat

Potser aquests últimes dies estan sent les meves pitjors jornades aTwitter, aquella xarxa meravellosa en què fa un parell d'anys era permissiblegenerar temes de debatsans i amb la raó com a bandera. Des de fa ben poc temps, tot just tres anys, és la mevaxarxa social favorita, xarxa que m'ha permès conèixer moltíssima bona gent, m'ha fet acostar-me a la meva passió, als meus pensaments i a la gent que sempre havia volgut conèixer. És la màgia del món Twitter.

Twitter permet, també,acostar-se a celebritats, polítics, presentadors i moltes professions públiques als ciutadans, els patriotes d'aquest món. És una xarxa social que enllaça el món, és l'agència d'informació més instantàniadel món i permet compartir múltiples formats només clicant el botó 'tuitejar'.

Twitter és un món preciós, una granplataforma que permet fer tanrtes coses com desitgem, però tot això si s'utilitza degudament. És una gran plataforma queha canviat molt en aquests últims anys, qui sap si a millor o a pitjor, però sí que el seu nombre d'usuaris ha crescut tan massivament que aquestaessènciacada vegadaes va perdent. Ja no es generen bons debats, ara tot debat és estèril, no aporta, no creix, no omple, ni prospera.

Aquests últims dies han estat els meus pitjors dies a la xarxa social per la quantitat de tarats que s'hi mouen, pel gran rebuig a la democràcia i a la tolerància basat en la falta de respecte i el dany al proïsme, això no és Twitter, això ésla pàtria del tarat. I no som pocs els que notamos lafalta d'essència a la barriada tuitera, som molts els que ja notem que Twitter cada vegada més es basa en l'anonimati l'insult, en la generació de falsosdebats estèrils que no aporten més que falses discussions.

I molts hi han posat remei. Fins i tot persones realment conegudes a Espanya han posat el candau a Twitter i han tancat per fallida, per no aguantar més la infàmia en què estem deixant que es converteixin les xarxes. Twitterno ha de ser la pàtria de l'avorriment, la pàtria d'aquell que no busca sinó un passatemps i que utilitza l'insult per satisfer el seu grau de bestiesa i insensatesa.

No hem de satisfer-los donant-los la raó com si es tractés de nens petits, fugint, deixant vacants cadires a Twitter, deixant-los que governin una xarxa que creix dia a dia.Donem un cop de timó i acceptem que les xarxes ja són un motor en aquesta societat, ja en formen part i hem de tractar-les com a factor que són d'aquest lloc anomenat món.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

La bestiesa té un límit i és obligació de l'ésser humà posar-lo. Per això hem de remodelar els pensaments, generar bons debats que ajudin a agilitzar la ment i que ens facin seguir creient en la capacitat de l'ésser humà. Hem de preservar el que sempre ha estat Twitter, un bon món. Twitter és sa, i per això l'hemde cuidar i mantenir.

Jo no abandonaré Twitter, encara que moltes vegades en aquests últims dies m'ho hagi plantejat, però sí que el seguiré utilitzant reclamant minut a minut labona utilitat de les xarxes socials, generant debats carregats de raó que aportin la visió i la raó com a lema, condemnant la bestiesa i l'insult per sobre de tot.