Anar al contingut

Passat i futur d'un mercat

L'encant dels Encants

Ramon Folch

El nou emplaçament de la fira barcelonina alimenta esperances però també obre incògnites

De la barcelonina plaça de les Glòries Catalanes, un segle enrere se'n deia el Camp del Sidral. No li haguessin hagut de canviar el nom: estava molt ben trobat, més que no pas el d'aquestes incertes glòries... En efecte, encara avui, el desgavell sembla la principal característica de l'indret, bé que ara l'ajuntament s'ha proposat d'ordenar-lo d'una vegada per totes. En tot cas, no pot estranyar a ningú que l'any 1928 hi anés a parar el confús mercat d'ocasió que col·lapsava els voltants del respectable Mercat de Sant Antoni. Confusos mercats, de fet, perquè eren dos: el dels Encants i el de la Fira de Bellcaire.

Els Encants pròpiament dits tenen set o vuit segles de tradició. Se'n té notícia des del segle XIV. S'hi venien a l'encant, és a dir en pública subhasta, productes procedents d'embargaments o liquidacions. Amb el temps, la figura de l'encantador es va anar veient complementada amb la del venedor de parada, que oferia mercaderia vella a preu negociable. Durant el segle XIX, els Encants s'instal·laven tres cops per setmana, en dies feiners, davant del convent de Sant Sebastià, un casalot situat darrera la Llotja, a l'actual plaça d'Antoni López, i també a la plaça de la Constitució, l'actual plaça de Sant Jaume.

La Fira de Bellcaire va néixer durant l'ocupació francesa de Bar-celona (1808-1814). Era un mercat dominical d'andròmines i roba vella que es feia a la part alta de les Rambles, per damunt del Palau Moja. El nom evocava sarcàsticament la Fira de Bellcaire de Llenguadoc, un prestigiós mercat de brocanteria que tenia lloc un cop l'any. El setmanal Bellcaire barceloní de prestigi no en tenia gaire, perquè només aplegava robavellers i murris que venien articles robats. Les autoritats van tractar de suprimir debades aquesta fira espontània, amb èxit comparable al de la lluita contra el top manta...

A partir de mitjan segle XIX, la Fira de Bellcaire va anar rodant per llocs diversos (l'Esplanada, a l'actual passeig Lluís Companys, la ronda Sant Pau, la ronda Sant Antoni,...) fins a quedar instal·lada als voltants del Mercat de Sant Antoni, on també anaren a parar, l'any 1888, els Encants. Amb gran indignació de subhastadors i brocanters, els robavellers i drapaires de Bellcaire s'integraren als multiseculars Encants, coneguts després com a Encants Vells per diferenciar-se dels Encants Nous, una galeria comercial inaugurada l'any 1931.

Els Encants barcelonins, com el Rastro madrileny, la Feira da Ladra lisboeta, el Marché aux Puces parisenc o el Portobello londinenc, són un lloc fascinant. Abasten una amplíssima gamma de productes, que van de l'outlet popular o del producte nou d'ocasió fins a la semiantiguitat o a la troballa de brocanter, passant pels trastos més delirants. La recent incorporació de venedors i compradors magribins o llatinoamericans els ha donat un caràcter afegit de soc o de basar. Hi vaig sovint, en cerca d'algun llum antic, d'algun moble vell o d'alguna eina improbable. Al plaer de trobar-los, s'afegeix després la satisfacció de reparar-los o la gratificació de restaurar-los. En tot cas, sempre en treus el balsàmic gust de submergir-te en aquell cafarnaüm de gent diversa i d'objectes venturers.

Condemnats a errar per la ciutat, els Encants emprenen ara una nova mudança, que serà l'enèsima. Aquesta, però, amb pretensions de transcendència. Dels tendals i els coberts de planxa ondulada passaran tot d'una a la marquesina cool i a la paradeta fashion. Em penso que es cometrà un error sintàctic. Un mercat de vell no pot viure en un espai d'avantguarda. És com fer un pessebre amb una impressora 3D. De moment, el gest grandiloqüent ha aconseguit inundar l'espai a la primera pluja de canvi, abans fins i tot de la inauguració. Mai no havia passat en les barraquetes de tota la vida. Aquestes coses ens haurien de fer pensar.

Els cent mil visitants setmanals dels Encants s'hauran d'acostumar a una nova estètica de centre comercial. O no. Pot passar que desisteixin de la visita o també pot passar que els firaires comencin a costumitzar el nou espai, amb previsible gran escàndol dels seus dissenyadors. O totes dues coses. En tot cas, l'experiment haurà costat 55 milions d'euros, segons declaracions dels responsables municipals. Em sembla massa. També podria passar, és clar, que els nous Encants atreguessin més visitants que mai. Ara bé, a les Rambles també hi ha més gent que mai i, justament per això, i per la condició de visitants no usuaris dels turistes que les envaeixen, han deixat de ser un passeig de la ciutat. Són un aparador de forasters que hi van a veure el que ells mateixos han foragitat. No voldria veure els Encants envaïts de passavolants i desertats de compradors. Això sí que els mataria. Després de vuit segles, tindrien el més llampant dels mausoleus, a condició de morir-se. Maleïda la gràcia.

0 Comentaris
cargando