tu i jo som tres
El reciclatge de la professió
’Tu i jo som tres’, per Ferran Monegal. /
És molt il·lustrativa la participació de la periodista del corLydia Lozanoi del cronista d'assassinats i segrestosNacho Abaden la papilla dels esquetxos d'Esposados(Tele 5). No és una incrustació esporàdica, uncameopuntual. Ja fa dues setmanes que hi surten com a protagonistes, com a ingredients fixos, com a habitants habituals de lesmatrimoniadesde l'exventrílocMoreno. Ficats al llit reciten amb més o menys fortuna el guió que els preparen. I procuren que els gags que memoritzen tinguin consistència escènica. Que no ho aconsegueixin és el menys important. Aquí el que resulta interessant és el reciclatge de la professió. ¡Ahh! Aquest sí que és un tema bonic. L'aprofitament de les criatures que treballen en una cadena, ja sigui en l'àrea dels informatius, dels successos o de la premsa rosa, marca el signe dels temps. El futur del periodisme és sortir en pijama ajagut en un matalàs i fer postures de vodevil perquè finalment la línia divisòria entre informació i entreteniment, a la tele, s'intenta difuminar i confondre completament.
Fa molt pocs dies, en el suplement estiuenc del diariEl País, el company periodistaBorja Hermosoli va fer una interessantíssima entrevista aPaolo Vasile, conseller delegat de Mediaset España i gran cap de Tele 5. En un moment determinat de la conversa,Vasileva advertir:
«Nosaltres no tenim la supèrbia del periodista. Per això no som periodistes». LlavorsHermoso, suposo que sorprès, va preguntar:«¿I els periodistes dels informatius de Tele 5?». I el conseller delegat, amb rotunditat, va respondre:«No. Són comunicadors». ¡Ahh! Em trec el barret davant la maquiavèl·lica intel·ligència dePaolo Vasile. La seva advertència no és cap ximpleria. La seva apreciació és un avís:El periodisme ha mort, ¡visca el comunicador!¡Ahh! És tremendo aquest dibuix: retrata, plasma, il·lustra, el que s'espera del nostre ofici en un futur immediat. És bàsic acabar amb la paraula periodisme. Té adherències -des de la deontologia, fins a l'ètica o al compromís- que no interessen avui dia. L'adveniment de la paraulacomunicadorinaugura un camp de joc molt més còmode i espumós. Sota la nomenclaturacomunicadors'hi poden emparar des deBelén Estebanfins aPedro Piqueras. O sigui, que seguint aquest sil·logisme és possible un informatiu presentat perRosa Benito. I un vodevil de llit i orinal interpretat perHilario Pino. Cap aquí anem. És el futur.
