L'èxit de la paraula 'colla'

Parlava amb un amic del paper que estan fent alguns polítics i de cop em diu: «Són una colla d'inútils». Jo no hi estava tan sentenciosament d'acord, però he quedat atret per la paraulacolla.

Collaés una paraula popularíssima en català, amb una quantitat considerable d'usos. He buscat en diccionaris d'altres llengües si apareixiacollaen aquest sentit de grup de persones, i no l'he trobat. Almenys amb el sentit que té usualment en la llengua catalana.

Hi ha«panda»,«pandilla», però aquestes paraules poden tenir un matís despectiu, o fins i tot negatiu, que no técollaen català.Colla és molt més ampli. A vegades es pot traduir per«montón» -«tengo un montón de amigos»-, però ningú gosaria dir -«tengo un montón de amigos»-«Carlos es de mi montón»

En canvi, és habitual que diguem que en Joan «és de la meva colla». És una paraula curiosa, que té un punt de vaguetat -no la formen ni sis, ni vuit, ni deu persones-, però que al mateix temps indica una determinada connexió pacífica, que comparteix amistat o simple afició. «Aquesta nit me n'aniré amb la meva colla». «¿I sou molta colla?».

Ara, quan les vacances ja són a prop -si és que se'n fan- apareixen les colles d'estiu. Aquells grups no gaire grans, formats per persones diverses, que sovint no tenen coses importants en comú, simplement el fet de tenir un petit lligam estiuenc com a colla.

Notícies relacionades

M’ofens, Uclés

¿Repetirà Moreno la majoria?

Els catalans que no ho són d'origen han adoptat la paraulacollaamb molta facilitat, i això vol dir que és una paraula útil. Jo he sentit a l'autobús -que és una font d'informació, des que la gent aprofita el trajecte per parlar pel mòbil, i sovint amb veu alta, com si no hi hagués ningú al costat-, he sentit, deia, frases com aquesta:«¿Vendrás, esta noche? Estaremos toda la colla».

Per mi, la gràcia de la colla és una invitació a compartir, no una obligació.