La societat no existeix

El traspàs deMargaret Thatcherens ha permès rellegir alguna de les seves frases més destacades que, tot i descontextualitzades, resumeixen el seu pensament polític. D'aquestes n'extraiem una per contraposada a les nostres conviccions. Thatcher afirmava el 1987 que “la societat no existeix. Hi ha individus, homes i dones i hi ha famílies”. Encara prou que en “salvés” aquestes darreres. Elliberalisme, avui hegemònic, va trobar en la “dama de ferro” una fervent defensora quan a Europa el model econòmic vigent era l'economia social de mercat. Sobre aquest sistema s'assentava l'Estat del Benestar fruit d'un gran pacte entre la democràcia cristiana i la socialdemocràcia que el liberalisme ha anat laminant.

L'anomenat neoliberalisme, de la mateixa manera que les dictadures comunistes, reconeix l'individu, no la persona, i l'Estat. És el més còmode per poder conduir la massa sense que es confronti als seus interessos. Igual que a l'Est s'anomenava “repúbliques democràtiques” a governs autocràtics, el model reprès perReagani Thatcher cedeix el poder real als anomenats “mercats” que no tenen altre finalitat que enriquir cada cop més determinades oligarquies. El marge real de decisió per a la democràcia és cada cop menor. Aquesta se sustenta en les classes mitjanes, en clar retrocés, mentre els grans beneficiats del model econòmiceludeixen les seves responsabilitats fiscalsen les societats des d'on operen.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

L'extensió d'aquest sistema econòmic, que ho acaba determinant tot, juntament amb abusos d'un poder massa centrat en ell mateix i allunyat de les persones i les seves estructures intermèdies, està portant a una crisi profunda de legitimitat de les institucions polítiques representatives. Les persones,desconfiant dels governs establerts, amb l'instrument de les xarxes socials i a partir de la solidaritat que perceben en altres, s'enquadren i recolzen moviments socials, associacions i organitzacions no lucratives. Són fonamentalment aquestes, junt a la responsabilitat de les famílies i d'entitats socials, els grans pal·liatius de les carències dels que el sistema ha expulsat. És en el marc d'estructures socials intermèdies, de part del que anomenem societat civil, que la persona creix en un sentit ampli i se sent responsable de la col'lectivitat.

Les classes mitjanes conformen un entramat que incrementa laqualitat democràtica d'una societat, afavoreix la consciència social i influeix sobre l'administració alhora que assumeix responsabilitats pròpies. La solidaritat que fa possible la subsistència dels més febles prové de la societat civil, de les entitats socials, d'un concepte de persona socialment responsable, participativa, plena, que depassa a l'individu consumidor.