El fundador de Facebook, Mark Zuckerber, durant la seva estada a Madrid. /
La construcció i la transformació del subjecte contemporani --envoltat pel sistema dexarxes socials-- passa per la manera com un mostra part de la seva privacitat per fer-se visible sota la coacció del que l'antropòlogaPaula Sibilia anomena la “tirania de lavisibilitat” al seu llibre 'La intimidad como espectáculo'.
D'una banda, ser visibles sembla que ens obre una mena de condició de possibilitat de l'existència al món, en el sentit que si no som visibles “no existim”. I de l'altra, la “visibilitat” té l'handicap o la virtut d'exposar informació personal davant de milions d'ulls; ja sigui en forma d'instantànies,converses,geoposicions oestadístiques sobre les nostres preferències, que s'acaben convertint en el pitjor dels casos en un espectacle “alterdirigit” per les mateixes xarxes i lesestratègies publicitàries.
El que ha passat és que el que va començar sent una finestra al món per vendre la nostra “creativitat”, per exemple, s'ha convertit en una gran emboscada perquè les grans plataformes --posem el cas deFacebook-- acabin analitzant, ordenant i venent sense escrúpols les nostres dades a les exigències del sector privat. El sistema de “m'agrada” a Facebook s'està convertint actualment en tot un esdeveniment de màrqueting, un autèntic pou de petroli per a les enquestes de mercat. Un mercat, recordem-ho de passada, que sense tenir ni cap ni peus avança a passos gegants. Només clicant l'“I agree”, un pas burocràtic de poca importància per a molts usuaris, estem acceptant que l'aplicació de “Facebook Home” --per posar un altre exemple-- pugui geolocalitzar la nostra posició cada vegada que escrivim o enviem un missatge.
Notícies relacionadesNo obstant, molts usuaris encara s'aferren a defensar l'ús de totes aquestes plataformes i es posen d'acord a assumir que ells mateixos saben perfectament a què s'exposen. De fet, el que volen és seguir exposant-se. Fins i tot el mateixMark Zuckerberg va declarar --arran de la polèmica suscitada pels canvis en el perfil de Facebook on quedaven al descobert dades sobre la ciutat de residència, la formació o la feina-- que “els usuaris de Facebook no volen una privacitat absoluta” ¿Però realment són els usuaris els que no la volen o és la mateixa dictadura de la visibilitat qui no la vol?
