Paradoxes municipals

Les catastròfiques inundacions que van sacsejar la setmana passada la vall d'Aran i alguns pobles del Pirineu català han fet patents dues realitats municipals massa vegades qüestionades des de diversos estaments. Per una part, el destacat paper dels alcaldes davant situacions d'aquesta magnitud que afecten, desgraciadament, molts conveïns. I per l'altra, la imperiosa necessitat que es delimitin, d'una vegada per sempre, les competències dels ajuntaments.

Ningú pot qüestionar el fet que som els alcaldes -i molt més els dels municipis petits- els que coneixem no tan sols la realitat de la nostra població sinó cada pam del territori. D'aquí ve que sorprengui, per injustificada i imprudent, la multa de 6.000 euros que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) va imposar a l'alcalde de Viella,Àlex Moga, per netejar la llera del riu Garona, fatídic protagonista pel seu desbordament.

TANTMogacom el síndic d'Aran,Carles Barrera, han encertat el diagnòstic a l'afirmar que si la CHE hagués estat més laxa en les seves competències -voldria pensar que en aquest excés de zel no s'hi barregen qüestions polítiques- podríem haver minorat els efectes devastadors de la crescuda de la Garona.

L'alcalde de Viella, al netejar el riu d'arbres i escombraries que taponaven les vies de desaigüe, no va fer res més que aplicar el sentit comú al seu municipi. Li va costar 6.000 euros de multa el 2011. ¿Per què? Doncs perquè la legislació estipula que aquesta competència correspon exclusivament a la CHE i, per tant, un alcalde per més que es preocupi no pot aplicar mesures al seu municipi que són raonables.

Ara sembla que la CHE s'ha adonat del seu error i deixarà que els alcaldes netegin les lleres del riu. Com moltes decisions administratives, aquesta també arriba una mica tard. Gràcies a Déu, només hem de lamentar destrosses materials i per aquest motiu m'he decidit a posar en paper aquestes reflexions. Una de cada quatre competències que assumim els ajuntaments catalans ens són impròpies i correspondria gestionar-les a administracions de nivell superior. Dit així, en quatre paraules, sembla una estadística frívola però té conseqüències innegables per als nostres ajuntaments, no tan sols de caràcter econòmic. En una conjuntura desfavorable i mancada de recursos, aquestes obligacions escanyen encara més la hisenda municipal perquè moltes vegades no van acompanyades de la corresponent partida pressupostària o són finançades de manera insuficient. Tothom hauria de tenir present que la majoria d'elles ajuden a conformar i a mantenir el nostre Estat del benestar, ja que afecten directament les persones que hem d'ajudar des de la proximitat i que diàriament ens trobem pel carrer.

Per tot plegat, resulta paradoxal que, mentre que els ajuntaments ens fem càrrec de competències impròpies, d'altres que serien del tot sensates-com la neteja de les lleres dels rius que passen pel centre del nostre municipi- ens les neguin amb la banal excusa d'una legislació clarament arcaica.

La llei de governs locals que ha d'aprovar pròximament la Generalitat ha de posar llum a tot aquest desori competencial. Ni de bon tros, la intenció dels ajuntaments és la de treure'ns les responsabilitats de sobre. Al contrari, l'Administració local ha donat prou proves durant aquests anys de bona gestió, estalvi i de plena dedicació als nostres veïns. Algunes vegades, fins i tot, amb un excés de passió que, com a l'alcalde de Viella, li va costar la multa. Però ho fem sense traspassar les culpes a d'altres, perquè és la nostra voluntat de servei.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

ElS LAMENTABLES fets ocorreguts a la vall d'Aran també han evidenciat el paper essencial i indiscutible que tenim els ajuntaments i els alcaldes, fins i tot els dels municipis petits, en la gestió no tan sols del dia a dia sinó davant de situacions d'emergència com aquesta, afrontant-les amb pocs recursos però amb una capacitat de servei innegable.

Almenys, és del tot urgent una racionalització competencial de les administracions que actuem a Catalunya amb un repartiment d'acord amb les possibilitats dels nostres ajuntaments. I, per descomptat, hem de disposar dels recursos suficients per poder seguir prestant els serveis tenint en compte les penúries que travessa el Govern català. Els nostres ciutadans no ens perdonarien que els governants fóssim incapaços d'assolir aquest repte que, sobretot, beneficiarà els nostres conveïns. Voldria aprofitar aquestes línies per transmetre la meva solidaritat a tots els veïns de la vall d'Aran i dels Pallars.