La dona de la neteja morirà abans

En aquesta fabulosa eclosió televisiva de professors d'Economia, de criatures expertes en tot allò relatiu als diners, i que s'han transformat en el noustar systemdels programes d'anàlisi i de debat, s'ha de ressaltar el catedràtic que imparteix lliçons magistrals a la Pompeu Fabra i a la Johns Hopkins, de Baltimore: el professorVicenç Navarro. El va tenir aquesta setmanaJaume Barberàal seuSingulars(El 33). Va ser una contundent sessió: ens va clarificar de manera rigorosa el trampós corrent que als mitjans de comunicació propalen alguns sectors dominants de l'economia i la política. Va començar denunciant, i demostrant amb dades, que la situació d'Espanya és la que és perquè els assalariats d'aquest país paguen el 74%, mentre que les grans fortunes només paguen, com a molt, el 20%; és a dir, que l'Estat no recapta el que hauria de ecaptar perquè no exerceix una pressió fiscal justa i equitativa.«Som a la cua d'Europa en aquest sentit». I va seguir immediatament amb el tema de les pensions, que està de rabiosa actualitat perquè el Govern deRajoyja ha anunciat plans tremebunds. El professorNavarro va ser taxatiu:«El que diuen, el que propaguen als mitjans, no és creïble. El punt clau no és la proporció entre jubilats i no jubilats. El punt clau són les cotitzacions». I dit això va passar a posar-nos un exemple perquè l'entenguéssim tots, fins i tot els nens petits. Va dir:«Està demostrat que les classes treballadores amb escassos recursos viuen 10 anys menys que les classes amb rendes altíssimes, i set anys menys que les classes mitjanes amb renda alta. És a dir, que jo mateix, com a catedràtic que sóc, viuré set anys més que la senyora de la neteja de la meva Universitat. De manera que és totalment injust dir a aquesta senyora que treballi dos anys més, que es jubili als 67, per pagar-me la pensió a mi, que la sobreviuré 7 anys». ¡Ahh! És una advertència interessantíssima. La solució queVicenç Navarroapunta és claríssima: que l'Estat recapti de forma equitativa; i a més a més amb un sistema de cotitzacions justes.

No estem acostumats a aquest discurs. Per la tele s'impulsen missatges que semblen fruit d'una teràpia preconcebuda. Volen instal·lar-nos en una resignació col·lectiva. Ens inculquen el sentiment de culpa. Com aquell ministre del Japó, cafre com el que més, que va dir fa uns mesos:«El deure patriòtic de la gent gran és morir-se».