Les estadístiques i Mourinho

Aquest 2013 se celebra l'Any Internacional de l'Estadística per iniciativa de prop de 2.000 institucions públiques i privades, acadèmiques i empresarials de tot el món, encapçalades per organitzacions de gran prestigi com l'International Statistical Institute, la Royal Statistical Society o l'American Statistical Association. Entre els objectius d'aquesta celebració destaca augmentar la consciència pública sobre el poder i l'impacte de les estadístiques en tots els aspectes de la nostra societat.

DURANT aquests últims temps són nombrosos els exemples en què la referència a estadístiques ha estat peça clau en algunes afirmacions. Potser per la gran difusió que té el futbol al nostre país i també pel paper que el personatge ha tingut en el fallit intent de canvi de cicle en el futbol espanyol, unes recents declaracions deJosé Mourinhosón un bon exemple de l'impacte (indirecte) de les estadístiques en la nostra societat i, sobretot, de que tendenciós que pot resultar el seu mal ús.Mourinhova comparar, per destacar la seva trajectòria en el seu actual equip,les sevestres semifinals a la Lliga de Campions amb les cinc a què van arribar els anteriors tècnics del seu club en els últims 21 anys.

¿Hi ha alguna cosa falsa en les estadístiques deMourinho? No. ¿Fa un ús adequat de la informació estadística? No. En fa un ús interessat. S'oblidaque durant aquests 21 anys el club al qual encara pertany ha guanyat tres Lligues de Campions, dues d'elles amb el mateix entrenador en quatre temporades. Obviar o ometre informació estadística, encara que no es manipuli la que s'utilitza, és fer-ne un mal ús i contribueix a debilitar la confiança en l'estadística.

Però no pensem que aquest ús ­inadequat de les estadístiques no es pot donar en àmbits en què les conseqüències d'aquestes actuacions van molt més enllà del caràcter anecdòtic que poden tenir les declaracions d'un entrenador amb els dos peus fora del seu club.

No fa gaire ha estat publicat un article acadèmic en el qual uns investigadors de la Universitat de Massachusetts Amherst han qüestionat els resultats d'un estudi del 2010 en què els professorsReinhartiRogoffarribaven a la conclusió que en països amb nivells de deute per sobre del 90% del PIB les taxes de creixement eren inferiors a les de la resta. Aquest resultat ha estat una referència molt utilitzada a l'hora de justificar les polítiques d'austeritat seguides al llarg d'aquesta crisi per molts països.

La qüestió era que, a part d'alguns errors de càlcul i codificació, la no consideració de les dades corresponents a alguns països incidia en aquestpotencialerror en els resultats i, per tant, en les implicacions de política econòmica. Novament, la no utilització de tota la informació, encara que la utilitzada no sigui manipulada, pot conduir a resultats que potencialment distorsionen la realitat, soscavant, en aquest cas més que en el deMourinho, la confiança en les estadístiques.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

L'ús incorrecte es fa particularment preocupant quan parlem de l'estadística oficial, que proveeix una visió del treball del Govern i un seguiment de les polítiques públiques, encara que en l'actualitat també atén els interessos de la societat en general en la mesura que la presa de decisions es basa en l'evidència. Per això l'estadística oficial té la consideració de bé públic, i d'aquí la importància de la credibilitat i la confiança que ha de merèixer, a la qual cosa no contribueixen declaracions com les del president de la CEOE, que no només ha qualificat de manifestament millorable l'enquesta de població activa de l'Institut Nacional d'Estadística, sinó que ha donat més credibilitat al registre d'aturats del Servei Públic d'Ocupació Estatal basant-se en el fet que aquella és una enquesta i aquest conté noms i cognoms, i ha mostrat un profund desconeixement sobre què es mesura amb cada font.

No juguem amb l'estadística oficial. La confiança en aquesta estadística requereix la seva qualitat, i el Codi de Bones Pràctiques de les Estadístiques Europees és el marc comú de qualitat per al Sistema Estadístic Europeu, en què es recullen principis referits a l'entorn institucional, els processos estadístics i la producció estadística. Aquest codi ha vist reforçat el seu paper en els últims temps arran de les revisions realitzades el 2009 pel Govern grec en relació amb les estadístiques de dèficit i de deute, sobretot pel que fa a la independència professional de les autoritats estadístiques, no solament en termes reals sinó també formals. En aquest cas seria d'aplicació la frase que en la seva literalitat alguns atribueixen aJuli Cèsari altres aPlutarc: la dona del cèsar no només ha de ser honrada, sinó semblar-ho.