Room 0
Aquesta nit, sexe no
Són les 6.23 del matí, és dissabte, plou, no puc dormir. Vistes a un passeig de Gràcia que es desperta. Emocionant. M'he despertat fa una hora quan algú intentava colar-se en la meva habitació per equivocació: una clau insistent que es resistia a obrir una porta que no era la seva m'ha desvetllat i m'ha disparat la imaginació. ¿Qui podia ser? ¿Home, dona? ¿Amb intenció, sense? Què vols, ens ha passat a tots: nits llargues, alguna copa de més, entorns nous. El còctel perfecte per a petites confusions. D'històries com aquesta, mil, cada dia en un hotel.
Sense anar més lluny, ahir al matí, quan baixava a esmorzar, vaig ser testimoni d'una gran història de llençols darrere la porta d'una habitació. Ell havia fet 70 quilòmetres per veure-la, ella només li havia fet un petó sense deixar que la cosa anés a més. Ell n'estava enamorat; ella no. Allò només havia estat una aventura més. Aquella nit no hi havia hagut sexe i, pel to de la conversa, aquell matí estava clar que tampoc hi hauria opció. Històries d'amor i desamor. Com les que es viuen dia rere dia a les taules del restaurant. Primeres cites, celebracions, retrobaments i trencaments. Perfecte per seure, mirar i començar a escriure el guió de qualsevol pel·lícula. ¿Us imagineu anar a sopar amb algú, dir que vas al lavabo i no tornar mai més? Doncs això: vist i viscut des de primera fila aquesta setmana.
I sumades a les històries reals, les provocades: aquesta setmana, un cop més, he fet coincidir moda, disseny, cine, gastronomia, dansa, fotografia, il·lustració i música.All in one, one in all. He creuat dues generacions d'artistes: els emergents que es perfilen com a grans referents(Conrad Roset, Chamo San, Amaia ArrazolaiJoana Santamans) amb noms mítics com Mariscal, EskenaziiBarceló.He fet un llit rodó de sexe, creativitat i ciència ambPere Estupinyà, Mikel UrmenetaiFranc Aleu.He fet coincidir moda i ball sota l'aigua en una sessió aquàtica amb els dissenyadorsKrizia Robustella, Alexis Reyna i Colmillo de Morsa amb els guanyadors del Festival Internacional de Dansa. He rodat un curtmetratge amb l'il·lustradorOriol Malet,l'escriptorMarc Pastori l'incorregibleJair Dominguez. He begut xampany ambBoris Izaguirre,he punxat música ambMichael MayeriDJ Frai un llarg i inacabable etcètera. Intens. Connectant connectables amb Mini Barcelona, Heineken, Schweppes i Bulldog, entre altres: marques aliades convençudes que la creativitat és la clau.
M'he inventat un món en què els dies són més llargs i en què cada minut és un repte. Sacsejar, revolucionar, connectar, creuar i projectar el talent creatiu de la ciutat s'ha convertit en un desafiament constant i tinc la sensació que he perdut la noció de l'espai i del temps. Estranya sensació de viure en unloop. Descontrol controlat; caos emmarcat: ¿És dimecres o divendres? ¿Hora de dinar o de sopar? ¿He dormit 3 o 6 hores? Percepció contradictòria però agradable, d'aquelles que no saps si penses que els dies són eterns o que passen de forma fulminant. Immediatesa versus eternitat. Velocitat versus infinitud. Contradictori.
Això acaba de començar
Profundament inspirador. El context i la materialització de les coses. Passar d'una idea a una realitat és altament satisfactori. I la reacció és brutal: més de 50 noms rellevants del nostre país s'han sumat ja a l'aventura, i això acaba de començar. És curiós veure que quan es remouen les coses se'n provoquen de noves: l'acció porta a més acció, les idees a més idees, les ganes a més ganes. I segurament per això avui fa estona que no puc dormir. Per baixar a rebreOriol Balaguer, Nandu Jubany iCarles Gaig. I seguir fent que passin coses. Baixo a esmorzar. Bon dia.
