Es barregen els fils de la vida

Aquest maig em fa pensar en altres temps. En aquells temps en què els nens i les nenes de Barcelona feien la primera comunió i els vèiem passar pels carrers de l'Eixample vestits de mariners -ells- i amb vaporosos vestits blancs -elles-. No sé si el tradicional vestit d'aire mariner era un símbol que a aquelles criatures els havia arribat l'hora de començar a navegar empesos per desconeguts, que acabarien portant-los a illes fèrtils o a illots perillosos. Aquells nens també duien els palmons amb un aire de pacífica autoritat, mentre les nenes portaven les palmes com armariets delicats, símbols del futur endreçador d'una casa. Al meu barri, els palmons -beneïts o no- eren lligats als barrots dels balcons, i si a l'any següent en comptes d'un palmó n'hi havia dos, era senyal que en aquella família havia nascut un altre nen.

Jo sóc del temps, és clar, que encara hi havia serenos i vigilants, i quan tornava d'estudiar, de nit, de casa d'enFolch, havia de picar de mans perquè el vigilant em sentís i vingués a obrir-me el portal. Encara no he entès per què la clau no me l'emportava jo, de casa.

Notícies relacionades

M’ofens, Uclés

¿Repetirà Moreno la majoria?

Aquells maigs d'adolescent encadenen ara records, de quan, encara molt petit, veia passar un ramat de bens pel carrer Consell de Cent. Quan aquest carrer era encara de doble direcció... I els enterraments, amb elcarro de morts,que en deien, i el seguici de familiars i amics. Em veig encara baixant per la rambla de Catalunya quan era un adolescent, seguint la processó darrere el taüt dels meu aviMassip,i els vianants que es treien el barret quan passàvem. Anys després, vaig assistir a l'enterrament multitudinari deJosep Maria de Segarra.Si no recordo malament, el seu taüt va presidir, per uns moments, l'escenari del teatre Romea.

¿I què té a veure, em pot dir algú, el mes de maig amb aquests records funeraris? Potser els he unit aquí, ara, perquè hi ha un fil invisible que lliga la vida i la mort, el palmó amb la creu, la primavera d'ara amb la tardor que vindrà.