Per què vam fer el 'Salvados' del metro

Perquè nosaltres també el teníem oblidat, i un divendres del mes de gener uns joves periodistes valencians van aconseguir que féssim memòria. No tenia molt clar ni amb quin motiu ens havien convocat, i crec que ells se'n van anar del bar pensant que mai més tornaríem a València per parlar d'aquell tema. Però vam decidir documentar-nos, bussejar en els arxius judicials i en els pocs resultats que va donar de si la comissió d'investigació. Però sobretot vam bussejar en tota la informació que ells ens van brindar i la que diferents mitjans locals s'havien encarregat de treure a la llum. Una informació que era tan reveladora com es­candalosa, però que incompren­siblement no havia servit perquè els màxims responsables polítics fessin el més mínim gest d'assumir errors o de reconèixer negligències. Dubto que ara ho facin, no ens en­ganyem. Però com a mínim no han pogut evitar que avui la majoria dels ciutadans d'aquest país sàpiguen que va passar una cosa molt greu i que uns senyors van voler amagar-la.

Periodisme compromès

Notícies relacionades

El sud-oest ibèric, viure a la frontera

Inspirador i amable

Encara que la cita està una mica ­gastada, la utilitzaré: «Periodisme és publicar el que algú no vol que publiquis. Tota la resta són relacions públiques». Així va definir aquest oficiGeorge Orwell.Doncs per desmitificar el que alguns mitifiquen, he de dir-los que molt abans que nos­altres aquesta feina la van fer uns altres. I en el cas de l'accident del metro de València la van fer diversos periodistes locals que van anar publicant tot allò que descobrien. Per desgràcia, la portada d'un diari local no té l'abast mediàtic que tenen 50 minuts d'unprime timetelevisiu. Però no parlem d'altaveu, sinó de periodisme, i el que alguns han fet a València els últims anys és de categoria. Un periodisme compromès que s'ha intentat silenciar, tapar o menysprear, cosa que en ciutats mitjanes o petites encara resulta més fàcil. Periodistes que han vist com polítics acusats d'escàndols de corrupció els passaven per la cara els seus resultats electorals. «Tu publica el que vulguis, que quan arriben les eleccions arrasem». ¿I què? Els periodistes no estem per posar o treure governs. La nostra feina és intentar que el ciutadà sàpiga el que fan, sobretot quan ells volen que no se sàpiga. I això és necessari a València, a Barcelona, a Madrid, a Sevilla i on sigui que hi hagi un periodista amb ganes de no fer relacions públiques. I malgrat la precarietat que està afectant el sector, cada vegada n'hi ha més. Perquè cada vegada hi tenim menys a perdre.

Gràcies a tots els periodistes valencians que no van oblidar. En particular als que formen la productora Barret Films, que ens han demostrat que el compromís i les ganes per aconseguir publicar el que algú no vol que es publiqui és una ­força contra la qual gairebé ningú pot lluitar. Ni Déu. Ni el Papa. Ni el poder més absolut. No es perdin el seu pròxim documental,0 Respon­sables.Gràcies per haver-nos demostrat que el periodisme no és local ni global. El periodisme és periodisme i prou.