Carícia de lletres

Hi ha llibres que, gota a gota, traspassen la pell. Primer la desperten amb pessigolles, l'acaricien i després, en una invasió dolça, amanyagada per la cadència de les lletres, impregnen l'epidermis per anar calant cap a l'interior. Penetren en els músculs, els òrgans, s'infiltren en la sang fins esgarrapar l'ànima i deixar la ment amarada d'una infinitat de pensaments.

Avui, giro la mirada cap la meva dreta, cap a l'amicFonalleras,per mussitar-li que segueixo submergida enCliment,la seva última novel·la. Una obra precisa, minuciosa, on cada paraula ha trobat el seu lloc exacte, mentre les emocions circulen lliures, erràtiques, tractant de trobar el seu lloc en els calaixos de la vida. En aquest espai, tan ampli i tan finit, on conviuen la quotidianitat de les hores anodines i l'esclat dels grans sentiments. L'amistat, l'amor, el desengany i, també, la mort. L'ànsia per abarcar-ho tot i l'obsessió per arribar a captar el precís instant en què arriba el no res. Tot plegat entrellaçat pel desvetllament de la creació literària, que no és més que una manera d'aprendre a viure… o a morir. AClimentno hi ha trucs barats ni paraules altisonants ni concessions a aquests suposats interessos de mercat que ningú coneix.Climentés veritat. Per això, les seves pàgines s'endinsen en el nostre interior fins que, amb la delicadesa i la intensitat d'una carícia, conquisten el seu espai.Climentarriba per quedar-s'hi. Felicitats.