Cifuentes, ¿per què no calles?

Amb el que està passant en aquest país, sembla mentida que la responsable de l'ordre públic a laComunitat de Madrid tingui temps per atendre els seus milers de seguidors al Twitter i d'anunciar querelles contra els que l'amenacen de mort a través de les xarxes socials.Cristina Cifuentes,que fa poc més d'un any que és delegada del Govern a la Comunitat de Madrid, està donant molts motius per parlar perquè calla menys del que hauria de callar.

"Si no tolero la impunitat dels delictes a la vida real, molt menys a internet, i per això recorreré a la justícia per defensar-me", acaba de declarar la senyora Cifuentes, que, perquè no hi hagués cap dubte, va afegir: "No puc tolerar que hi hagi gent que digui que em dispararà un tret a la xarxa". Sense ànim de banalitzar aquesta mena d'amenaces, s'hauria de dir a la delegada governativa que les desgràcies virtuals no són reals. Real és, per exemple, que una família sencera perdi casa seva per culpa de l'abús d'un banc. Això sí que és real com la vida mateixa. I ha estat el drama delsdesnonaments el teló de fons que ha propiciat l'última polèmica protagonitzada per Cristina Cifuentes.

Les "inquietuds proetarres" d'Ada Colau

Arran dels 'escraches' de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) dirigits a determinats polítics del PP per criticar-los la seva posició davant la llei de desnonaments, Cristina Cifuentes va sortir a la palestra desqualificadora. En una entrevista a Ràdio Nacional emesa el 25 de març, va dir: "LaPAH i la seva 'lideressa' últimament sembla que tenen certes inquietuds de suports a grups filoetarres o proetarres.” Immediatament, la 'lideressa' al·ludida --Ada Colau, per descomptat-- va reaccionar amb aquestes paraules: "És realment immoral, i no descartem accions legals per la difamació i el clima de confusió i tensió". L'objectiu a curt termini de Cristina Cifuentes, que no era cap més que el de desviar l'atenció de la tragèdia dels desnonats a la polèmica de les protestes, s'havia aconseguit. Això sí, la delegada del Govern va intentar dir una altra cosa de la que haviua dit, però amb escàs èxit. "Jo no he dit mai que la PAH sigui etarra", va proclamar dies després d'haver encès la metxa. Efectivament, no va dir que Ada Colau portés a sobre en les seves estones lliures un passamuntanyes i una pistola, però sí que s'hi va referir --i a la plataforma que ella va impulsar a Catalunya-- com a filoetarra o proetarra.

D''indignada' del 15-M a fotògrafa de Piqué

Una mica frívola sí que fa la sensació que és aquesta senyora. Cinc mesos després d'ocupar el càrrec de delegada, va assistir disfressada a diverses assemblees del col·lectiu d'indignats celebrades a la madrilenyaPuerta de Sol. Embotida en una gorra i amb sabatilles esportives, la jovial Cristina (aparenta menys anys dels 48 que té) es va fer passar per una indignada més del 15-M. Quan va transcendir públicament el tema, va argüir que no volia infiltrar-se, sinó "assistir a assemblees com qualsevol persona". No van opinar el mateix els sindicats policials, que van qualificar l'actuació de la seva superiora d'"infantil i innecessària".

Seguim sabent més coses d'aquesta dona. ¿Algú s'imagina un d'aquells ferotges governadors civils deFranco fent fotos a la llotja d'un estadi de futbol durant una final de laCopa del Generalísimo? Ningú, és clar. Ara tot és tan diferent que la supergovernadora Cristina Cifuentes no es va tallar ni un pèl l'any passat quan va assistir com a autoritat competent a la final de la Copa del Rei i va fotografiar amb el seu telèfon mòbil el petó que el futbolista Piqué va fer a la cantant Shakira poc abans de l'entrega del trofeu coper als blaugranes. Li va faltar temps a la juvenil Cristina per penjar la imatge a Twitter amb aquest text: “Enhorabona al Barcelona pel triomf al campionat de la Copa del Rei. Partidàs!!! Després del triomf del Barça, un gran moment Shakira-Piqué.” ¡Quina delegada del Govern més guai!

"Modular" el dret de manifestació

Amb tot, la repercussió d'aquesta fotografia tuitejada va ser molt menor que l'aconseguida l'octubre passat amb els seus comentaris sobre el dret de manifestació. Milers i milers d'internautes enfurismats van demanar la seva dimissió. ¿Per què? Pressionada per l'alcaldessaAna Botella, que havia deixat caure que es permetien "massa manifestacions a Madrid", la senyora delegada va considerar que la llei que regulava aquest dret era "molt permissiva i molt àmplia". Llavors va ser quan es va mostrar partidària de "no prohibir, sinó modular aquest dret de manifestació". I es va armar un escàndol, perquè els ciutadans no conformats o anestesiats pel poder, coneixen perfectament que quan un governant parla de modular vol dir retallar.

¿Té Cifuentes futur al PP? Militant des de finals dels vuitanta aAlianza Popular, la seva carrera política se circumscriu bàsicament al seu escó de diputada autonòmica madrilenya (del 1991 al 2012). En el congrés del PP de l'any passat aSevilla, va defensar que es mantingués el matrimoni homosexual i la possibilitat d'adopció de fills. I el que són les coses, es va queixar amargament del “linxament absolut” que va patir per atrevir-se a proposar una esmena que eliminés el terme “cristià” de la definició ideològica del PP. No sembla que aquest perfil agnòstic seu la beneficiï dins del partit per aspirar a ser, per exemple, ministra de l'Interior. Per cert, l'actual titular d'aquest ministeri,Jorge Fernández Díaz,és tot al contrari: va per sant.

"Clavadet a la 'kale borroka'" (Basagoiti)

Una vegada iniciada a Madrid la campanya contra els 'escraches' portats a terme per la PAH, diferents membres més o menys destacats del PP s'han mostrat com fidels caixes de ressonància de consignes poc originals. El president del PP basc,Antonio Basagoiti, va jugar a fons la carta del context etarra portant-la a la dimensió personal. "No es veu cap diferència --va dir-- ni en els crits, ni en l'actitud, ni en el fons, entre los que venien del món d'ETA a assetjar-nos i els que van ara, amb l'excusa de les hipoteques, a assetjar els del PP". I va afegir a manera de traca final: "Clavadet a la 'kale borroka'".

En aquesta mateixa línia va el discurs d'un notable regidor 'pepero' d'Elorrio (Biscaia),Carlos García,que, no content amb afirmar que al País Basc la PAH està "completament copada pel món de Batasuna i Bildu" i que l''escrache' és "el primer pas de la 'kale borroka' amb les mateixes actituds", es va enfrontar en un debat televisiu amb Ada Colau, a la qual va llançar aquest repte: "¿Qui us ha votat a vosaltres, qui us ha elegit?".

A la confraria de la 'kale borroka' també es va apuntar l'alcalde deGetafe, Juan Soler, que va condemnar unes pancartes en les quals es denunciava els membres del consistori per "enemics públics". El comentari de Soler va ser tres quarts del mateix: "Un lema amenaçant que recorda la 'kale borroka'".

Camises negres i jueus senyalitzats

Però la campanya del PP no s'ha limitat a establir paral·lelismes amb el terrorisme etarra, sinó que ha recorregut també a l'univers nazi, molt gastat però eficaç. L'esmentat Basagoiti, per exemple, no en va tenir prou amb el que havia deixat anar per la boca referit a la 'kale borroka', i va dir que tampoc hi havia "cap diferència" entre els 'escraches' de la PAH i les hosts deHitler: "Em sembla una actitud nazi, com actuaven contra els jueus assenyalant-los a la porta".

Com si es tractés demantres (ben assimilats o no), també ha abundat en aquesta idea la diputada i regidora de MadridEva Durán: "Em recorda quan els nazis anaven i senyalitzaven una vivenda d'una família rica". Observeu que aquí es fa cas omís del vocable jueu, com si es volgués extrapolar més fàcilment la persecució hitleriana. Encara més breu ha estat el pronunciament del senador manxecMiguel Ángel Rodríguez: "Les pràctiques d''escrache' de la PAH són pròpies de nazis i terroristes".

Així estaven les coses quan va arribar l'aportació del diputat toledàAgustín Conde,una de les moltes víctimes electorals deJosé Bono a Castella-la Manxa. Advocat i diplomat en Defensa Nacional, Conde no es va conformar a esmentar els nazis en general i va concretar així la seva opinió sobre els impulsors de l''escrache': "Són els camises negres del partit nazi de l'any 34". Podria no haver citat aquell any, perquè va ser el 1934 quan lesSA (Secció d'Assalt) delPartit Nacional Socialista Alemany van ser literalment 'escracheades' (destruïdes i esclafades), per lesSS i laGestapo en la cèlebre 'nit dels ganivets llargs'.

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

No aniria gens malament que les campanyes i les consignes per desacreditar l'adversari fossin més rigoroses i, sobretot, menys injustes.

http://lamentable.org/