T'estimo, amic Bigas
Al llarg de la meva carrera he hagut de fer molts càstings, però n'hi va haver un que em va canviar la vida.
No sé gaire bé què feia llegint "Las edades de Lulú" als 14 anys, però el cas és que quan em va arribar la notícia que hi hauria un càsting obert, m'hi vaig presentar sense avisar a ningú.
D'una habitació en va sortirun senyor amb cara de murri. Es deiaBigas Luna, i jo (d'amagat) ja havia vist algunes de les seves pel·lícules. El primer que Bigas em va preguntar va ser la meva edat. Li vaig dir que tenia 17 anys i ell, sempre amb molta dolçor i sense fer-me sentir malament, se'n va riure i em va dir: "Bé, no podràs fer aquesta pel·lícula però et trucaré per a una altra quan siguis més gran".
Jo me'n vaig anar cap a casa pensant que, evidentment, no em trucaria mai, però també contenta pel respecte i carinyo amb què aquest senyor amb pinta d'osset m'havia tractat.
La gran sorpresa la vaig tenir gairebé 3 anys més tard. El telèfon va sonar i vaig rebre una trucada que em va fer creure en els miracles.
Bigas se'n recordava de mi i em volia veure per a la seva següent pel·lícula. La pel·lícula que em va canviar la vida.
Bigas era un ésser realment especial. Una de les persones més sàvies a l'hora de viure el present i disfrutar de les coses petites de la vida. Quan estava amb ell sentia que s'aturava el temps. Convertia tots els moments en especials, originals i gairebé sempre inoblidables... Un sopar, una conversa, un dia en el rodatge, un viatge... El seu univers estava completament allunyat de la mediocritat.
Em sento molt afortunada d'haver passat temps amb ell i d'haver pogut admirar de prop el seu talent, el seu humor, la seva bondat, el seu meravellós cap...
Bigas ha estat algú molt important per a mi. Sempre li estaré agraïda per moltes coses i sempre, sempre estarà al meu cor.
T'estimo, amic Bigas.
