Un projecte compartit

En l'últim debat sobre l'estat de la nació, els diputats del PSC del Grup Parlamentari Socialista del Congrés van recolzar dues resolucions: la primera, presentada per Convergència i Unió instant el Govern a iniciar un diàleg per a la celebració d'una consulta per decidir el futur de Catalunya; la segona, presentada pel Grup Socialista per iniciar els treballs preparatoris necessaris per a la reforma de la Constitució. Totes dues van ser rebutjades per la majoria absoluta del Grup Popular.

El suport a la primera resolució per part dels socialistes catalans reflecteix una discrepància de fons entre el PSC i el PSOE. I el tema no és menor, ja que es refereix al denominat dret a decidir del poble català sobre la independència de Catalunya, plantejament que, amb els seus matisos propis, està sent recolzat pels socialistes catalans i rebutjat pel PSOE des de la perspectiva del nostre ordenament constitucional. Ja vam manifestar el 2005 la posició contrària al dret a decidir inclòs en el pla Ibarretxe, coincidint en aquest cas amb la posició dels socialistes bascos. Ara CiU, amb la seva proposta (presentada pel PSC i aprovada al Parlament català), no només feia un pas més en el seu projecte sobiranista sinó que, evidentment, mirava també de posar de manifest la contradicció existent entre els socialistes.

No hi ha dubte que el debat sobre aquesta qüestió marcarà les relacions futures entre el PSC i el PSOE, perquè afecta el projecte polític dels socialistes espanyols. No es tracta tant de si el PSC pot o no pot tenir més autonomia en les seves decisions i votacions al Congrés dels Diputats. Ja hi va haver una etapa amb un grup parlamentari del PSC diferent del grup del PSOE, però hi havia un projecte comú i compartit per a Espanya. Ara, quan es parla del dret a decidir s'està parlant del pretès dret dels ciutadans catalans a establir el model de relació de Catalunya amb la resta d'Espanya. I no estem davant un debat teòric o doctrinal en què cada part pot recórrer a arguments en un sentit o un altre. Es vulgui o no, la veritat és que, en el context actual, el dret a decidir és una forma d'obrir la porta al projecte independentista dels nacionalistes catalans.

La ruptura entre el PSC i el PSOE tindria conseqüències molt greus per als dos partits. Només cal veure com les friccions actuals són aclamades de forma entusiasta per nacionalistes de tot signe i, simètricament, per la dreta més recalcitrantment centralista. Però, més enllà de qualsevol càlcul electoral, el cert és que si aquest debat acabés conduint a la separació entre el PSOE i el PSC s'estaria facilitant encara més el distanciament de Catalunya amb la resta d'Espanya. Com s'ha dit en moltes ocasions recentment, l'existència d'un projecte comú entre el PSC i el PSOE és un dels ponts fonamentals d'entesa que perviuen entre Catalunya i Espanya. I seria una irresponsabilitat volar aquest pont de diàleg i entesa i que, a més, ho féssim nosaltres, els socialistes, que l'hem sabut construir i mantenir durant tots aquests anys.

Correspon, doncs, als dos partits superar de forma positiva, mitjançant el diàleg, aquest debat essencialista sobre el denominat dret a decidir, que, objectivament, dificulta l'existència i el desenvolupament del necessari projecte comú dels socialistes espanyols. La qüestió clau a respondre és si, igual que va passar quan es va firmar el protocol entre els dos partits el 1978, és possible articular un projecte comú per a Espanya vertebrador de tots els seus territoris, en què Catalunya, com a territori i com a poble, trobi el reconeixement més sincer de la seva identitat i també el millor acomodament de les seves necessitats i els seus interessos.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

En aquesta situació, i tenint en compte que la recerca de la cohesió territorial i social d'Espanya ha estat sempre una senya d'identitat del socialisme espanyol, la resolució presentada pel Grup Socialista sobre la reforma constitucional assenyala amb claredat el camí per a l'avanç i per a la trobada. El projecte comú passa prioritàriament per la reforma federal de l'Estat autonòmic. Aquí hem de centrar el diàleg entre els dos partits. D'aquesta manera, avançarem en la solució dels problemes que ens han conduït a l'actual situació: la superació de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, els problemes de desenvolupament de l'autogovern, el finançament de Catalunya i la singularitat de la seva identitat. I tot plegat, com he assenyalat, en el marc d'un projecte comú progressista per a Espanya. És el que necessita el socialisme espanyol, és el que necessita Espanya i també Catalunya. És el moment d'estar a l'altura d'aquest gran desafiament.

Expresident de la Junta d'Andalusia.