El paper dels diaris de paper

T othom vol fer un bon paper a la vida. És una figura retòrica, naturalment. Durant segles hem escrit sobre paper. Per metonímia, el suport ha acabat designant el contingut. Fer el paperot o perdre els papers són també trops d'ús comú. Però avui dia escrivim electrònicament. Els continguts suren ara en el núvol del ciberespai, a tot estirar romanen invisibles en algun disc dur o llapis de memòria. El paper ja no té tant de paper.

Dècades enrere, els principals fornidors de paper domèstic eren els diaris. Amb paper de diari s'embolicaven els objectes i els entrepans, les dones estenien diaris per terra havent fregat (sí, les dones: els únics homes que fregaven eren els mariners) i el paper higiènic eren fulls de diari tallats en rectangles que es penjaven d'un ganxo en excusats i comunes. Amb paper de diari es feien les paperines d'adroguers i comerciants a la menuda. Em recordo rellegint distretament, en moments i situacions diversos, tots aquest fragments de diari difunt.

Notícies relacionades

Saber dir adeu

Laberint negociador

Tot això s'ha acabat. Els diaris tenen actualment edicions electròniques i alguns no en tenen d'impresa. Inefablement, les versions electròniques van començar essent gratuïtes. Eren un obsequi que es permetien els editors. Fins que un bon dia el paper es deixà de vendre. Ha calgut restringir l'accés a les versions electròniques, és clar. O les compres, o et quedes sense. Algunes persones protesten. Sorprenent.

Internet, en pocs anys, ha aconseguit que el món sembli de franc. Trobo esplèndid que moltes persones pengin a la xarxa documents de lliure accés, però la feina professional l'ha de pagar algú o altre. Això, o veurem com es degrada de pressa, mancada de dedicació, rigor i criteri. La publicitat no basta, els valors afegits s'han de contraprestar. Quan ningú no pagui res, els diaris tornaran als vàters. No serviran per res més.