LES GRANS INFRAESTRUCTURES EUROPEES

El cafè per a tothom i els corredors central i mediterrani

"És inquietant l'excessiva confiança del ministeri que "el sector privat ja finançarà el corredor mediterrani", que sembla justificar la reserva de diner públic per al corredor central"

8
Es llegeix en minuts

L'enginyer Joan Amorós ha tornat a omplir aquest dimecres una de les sales més grans del Parlament Europeu a Brussel·les amb la celebració d'una altra jornada a favor del corredor mediterrani. Hi han assistit els presidents dels ports de Barcelona, Tarragona, València, Marsella, Anvers i Rotterdam, així com també alts càrrecs de les principals empreses ferroviàries europees (Deutsche Bahn, SNCF, Ferrovie dello Stato, la polonesa PKP-PLP, la russa RZD i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), de grans multinacionals industrials (Volkswagen, BASF, ARCELOR-Mittal...) i alts càrrecs de la Comissió Europea (Jean-Eric Paquet, DG MOVE), els quals han donat llustre a un acte que ha durat cinc hores i que ha comptat amb fins a 40 intervencions.

Renfe i Adif, tot i estar-hi convidades, no hi han assistit, i jo he tingut l'honor, en tant que coorganitzador de l'acte juntament amb el 'lobby' català Ferrmed, de parlar en la primera ronda d'intervencions. A l'acte inaugural també hi ha intervingut el president de Múrcia, que ha fet una intervenció final peculiar. D'altra banda, una setmana abans, la ministra de Foment, Ana Pastor, va tenir la deferència de convidar alguns eurodiputats d'Espanya a un esmorzar, per tal de canviar impressions sobre les xarxes transeuropees ferroviàries, ara en fase final de tramitació parlamentària.

Tot seguit, us adjunto un breu resum de les meves impressions sobre aquest esdeveniment i l'esmorzar esmentat.

1. Joan Amorós és realment un home d'èxit: l'acte ha estat esponsoritzat per empreses i ports europeus (amb Deutsche Bahn al capdavant) i ha tornat a omplir la sala, una cosa que costa molt a Brussel·les, on cada dia hi ha molts actes que s'organitzen alhora. El fet que la Comissió Europea acceptés els seus estàndards ferroviaris (llargada comuna de 750 metres dels trens de mercaderies, harmonització de la xarxa elèctrica entre països...) i li financés els estudis li han donat un prestigi europeu que va més enllà de la defensa legítima del seu interès local català. I el seu pas professional per l'empresa multinacional Nissan li han donat una capacitat de connexió amb grans empreses globals que permet que aquestes se sumin fàcilment a les seves iniciatives. Joan Amorós és l'únic català que conec que sí ha fet realitat aquella frase del mític escriptor Francesc Pujols: "Catalans, un dia anireu pel món i ho tindreu tot pagat".

2. A l'acte inaugural hi ha intervingut també el president de Múrcia, que ha fet una primera intervenció correcta. Quan la primera ronda d'intervencions ha finalitzat, però, ha demanat la paraula per dir el que segueix; de fet, us transcric literalment la nota de premsa que l'agència Efe ha publicat just després de la seva intervenció.

"Brussel·les, 6 març (Efe). El president de la regió espanyola de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, ha afirmat avui que el Govern d'Espanya defensa la compatibilitat del corredor ferroviari mediterrani i el central, i que recolza "a ultrança" el primer. Valcárcel assegura que és "fals" que l'Executiu liderat per Mariano Rajoy condicioni el seu suport al corredor mediterrani al fet que s'aconsegueixin fons europeus per cofinançar la totalitat del corredor central, inclosa una connexió amb França a través dels Pirineus.

"Es diu i es diu malament que Espanya no recolzaria el corredor mediterrani si no prospera al seu torn el corredor central. Simplement vull dir que això és fals, és fals de totes totes, ho digui un espanyol, un 'antiespanyol', un mandarí o un esquimal ", ha afirmat durant la seva compareixença en un esdeveniment organitzat per l'associació ferroviària Ferrmed.

"El president murcià va denunciar en declaracions als mitjans "una certa intoxicació que està afirmant que el Govern espanyol votaria en contra del corredor mediterrani si no entressin tots dos en un mateix paquet". A més, ha assegurat que el Ministeri de Foment recolza "a ultrança i sense reserves el corredor mediterrani".

3. La intervenció final del president murcià ha deixat atònits els assistents i en el decurs del dia molts dels assistents d'altres països em preguntaven per què el president de Múrcia havia fet aquesta declaració. Jo, en la meva intervenció inicial, he parlat de la necessitat que els ports mediterranis, que avui només són ports locals, fossin també ports europeus com ho són els nòrdics; és a dir, que facin també funcions de porta d'entrada i sortida de comerç exterior europeu. En cap cas m'he referit ni al corredor central ni al corredor mediterrani en la meva intervenció i en les darreres setmanes no he fet cap declaració oral ni cap article escrit sobre el tema.

He clos la meva intervenció tot dient: "As a Mediterranean liberal, and in the name of the Catalan liberal party I represent in this Parliament, we are not asking for subsidies or transfers. We ask for openness, to connect our local ports with the main European markets, because only more economic integration between the North and the South of Europe will avoid the risk of macroeconomic divergence in the EU". I he de dir que no em sento ni mandarí ni esquimal.

"El fracàs no s'improvisa", sento sovint a Brussel·les. De la mateixa manera, el crèdit de la 'marca Espanya' és lo que és: es retraten sols.

4. La ministra Ana Pastor va ser dimarts passat a Brussel·les i va convidar a esmorzar diferents eurodiputats. El Govern del PP segueix encara defensant davant de la Comissió Europea la idea que el corredor central del Pirineu aragonès és compatible amb els corredors mediterrani i atlàntic que proposa la Comissió Europea ("hi seguirem treballant fins a l'últim alè").

A la UE, però, tothom ho veu d'una altra manera: hi ha recursos escassos als governs per causa de la crisi i cal prioritzar les inversions en infraestructures: "Vostès ja tenen molts quilòmetres d'alta velocitat", va reconèixer la ministra que li diuen a la Comissió. De fet, no es pot pintar una nova línia de tren al mapa: la Comissió Europea va definir una metodologia (unir els principals ports i les principals regions industrials amb els principals mercats a la UE) i d'aquí s'ha derivat el mapa de prioritats ferroviàries proposat per la Comissió Europea l'octubre del 2011 i aprovat al Parlament Europeu (Comissió de Transports, encara no a plenari) el mes de desembre passat. Afegir el corredor central dels Pirineus suposa afegir altres criteris ("solidaritat") i obrir la capsa de Pandora: que tothom vulgui proposar tota mena de trens, una cosa que la Comissió Europea vol evitar de totes totes.

5. En aquest sentit, l'eurodiputada basca Izaskun Bilbao, també membre de la Comissió de Transports, va esmenar la ministra quan aquesta va dir que "el corredor central es justifica perquè els corredors mediterrani i atlàntic ja estan saturats". "¡Però si encara no estan fets aquests dos corredors! ¡que encara hi ha ample de via diferent a banda i banda de la frontera!", li va dir. Premisses falses duen, inevitablement, a decisions errònies i així va Espanya després de tants governs que no han primat, en les decisions d'inversió en infraestructures, els criteris de racionalitat i rendibilitat econòmica.

En aquest sentit, és inquietant l'excessiva confiança del ministeri que "el sector privat ja finançarà el corredor mediterrani", que sembla justificar la reserva de diner públic per al corredor central. Avui les empreses ferroviàries amb prou feines guanyen diners a Europa i sense una participació pública important aquests corredors no seran mai duts a terme. I, si es fa primer el corredor central, molt difícilment cap altre corredor en la península Ibèrica veuria la llum: ¿potser per això insisteixen tant des de Madrid?

Un altre eurodiputat espanyol, professor universitari que parla llengües estrangeres i que té un prestigi reconegut al Parlament, pregunta a la ministra: "¿Per quan l'AVE a Lleó, la meva ciutat?" A aquestes altures de la crisi econòmica espanyola, tenir encara aquest ordre de preferències vol dir que a Espanya encara està per reconèixer el seu fracàs econòmic.

6. En la meva intervenció vaig dir a la ministra que celebrava poder parlar de corredors de mercaderies que "fan baixar la prima de risc dels països mediterranis, en tant que donen un senyal als mercats d'aposta encertada per sortir de la crisi econòmica" (aquell matí la prima espanyola va superar els 400 punts després de saber-se els resultats de les eleccions italianes).

Notícies relacionades

Vaig preguntar a la ministra què pensava d'un comunicat que les federacions de ports, de ferrocarrils i de transportistes europeus han fet recentment, on denuncien que el nou pressupost de la UE 2014-2020 prioritza el manteniment dels fons agraris de la PAC, encara que això suposi la rebaixa de les inversions en R+D i en xarxes europees de transport i energia: més concretament, la proposta de la Comissió Europea de destinar 30.000 milions d'euros a les xarxes transeuropees de ferrocarrils entre el 2014 i el 2020 ha estat retallada a 21.000 milions d'euros pel Consell (els Estats membres) en la seva reunió de fa dues setmanes (aquesta possibilitat ja la vaig apuntar el desembre passat en un article en aquest blog). La ministra no va respondre pas gaire preocupada a aquesta qüestió, més aviat minoritzant aquest comunicat.

Veurem si Espanya pot articular una minoria de bloqueig al Consell amb altres països per modificar el mapa de la Comissió Europea. En tot cas, el president de Múrcia ha dit aquest dimecres que, "encara que el corredor central no sigui acceptat, el Govern del PP donarà suport al corredor mediterrani". Si és així finalment, potser és perquè no hi ha hagut prou països que donessin suport al cafè per a tothom de trens de mercaderies que Espanya defensa. Si és així, en pocs mesos tindrem el vot final al plenari del Parlament Europeu, amb el vistiplau del Consell: és a dir, tindrem un reglament d'obligat compliment que obliga els Estat membres a tenir operativa la xarxa el 2030. Amén.